CIÈNCIA-FICCIÓ

FRAGMENTOS DE BURBUJA
(2010)

Juan Antonio Fernández Madrigal

Editorial:
NGC Ficción!
(2010)


Col.lecció:
Ciencia-Ficción

Núm:
1

Pàgines:
330

Lectures relacionades:
Magnífica Víbora
de las formas
Umma

Fragmentos de burbuja  

Diuen que qui no s’arrisca, no pisca. I Juan Antonio Fernández Madrigal té clar aquest concepte i l’aplica de forma meticulosa en la present obra. Perquè parlar de risc és quedar-se curt… més aviat hauríem de definir a l’autor com a temerari! Madrigal obre la novel·la amb un capítol introspectiu, lent, tediós, poc resolutiu, el qual aporta informació confusa i que m’ha fet plantejar deixar el llibre un parell de cops… i a més són 80 pàgines! No és poc el risc que comporta escriure un capítol així. Per sort, la següent part, Lixalen, ja estableix una trama més definida i també més adictiva, cosa que evidencia una cop més que no ens podem quedar amb la primera impressió.

Madrigal és un autor que li agrada recrear-se amb els pensaments íntims dels seus personatges, que expressa la seva prosa en llargs monòlegs interns però alhora aquesta està molt cuidada i dona mostres d’una maduresa insòlita en un autor que ha publicat relativament poc. De fet, Fragmentos de burbuja forma part d’una història futura que s’allarga centenars d’anys i que l’autor té ja exposada en altres novel.les i contes publicats. Cronològicament parlant, Fragmentos de burbuja es llegeix després de Magnífica víbora de las formas i abans de Umma, i tot i que la lectura és autoconclusiva i no li cal el recolzament de les altres, sí que notem que la història forma part d’un univers més gran, ampli del qual no en sabem massa cosa (només cal veure l’apèndix final on l’autor repasa la història de la humanitat per adonar-nos que hi ha molt material anterior i posterior a la present obra).

Ens trobem en un futur no molt llunyà, on la civilització humana ha deixat d’existir tal com la coneixem actualment degut en part a les pròpies debilitats (guerres, explotació sistemàtica dels recursos naturals…) però també als efectes col·laterals d’una guerra vasta i llegendària que enfronta a una raça alienígena (les bichas, o escurçons de les formes) amb els nuhomos, avançats robots creats originàriament pels humans i que fa temps van marxar a l’espai exterior. En certa manera aquest plantejament em recorda a les Crónicas del Gran Tiempo del Fritz Leiber, naturalment a una altra escala –i sense viatges temporals-, on també allí la lluita desenfrenada entre races alienígenes utilitzava als humans com a peons. Aquest cas és lleugerament diferents doncs la humanitat importa a les dues faccions fins al punt que no volen destruir-la, però sí modificar-la de forma dràstica per aconseguir els seus fins.

La implantació en nens segrestats de joves d’àngels, una mena de pròtesi cibernètica que ajuda a millorar ostensiblement el rendiment del cos humà i que en alguns casos atorguen una condició quasi divina; la quasi extinció de la raça humana en llibertat; l’inmiment encontre entre els alienígenes i els nuhomos; la construcció de la teranyina, una densa xarxa defensiva de la Terra, i en definitiva el misteri que arrosseguen els pocs supervivents de la humanitat que viuen sota l’ampara dels nuhomos són elements que integren ua narració densa però repleta d’imatges evocadores que criden l’atenció al lector i que doten a la novel·la d’una àurea de ciència-ficció d’alt calibre.

El cert és que Madrigal dissenya una novel·la que no és fàcil de llegir, tot i que millora capítol a capítol (n’hi ha 5) sobretot perque ens mostra diferents punts de vista de personatges singulars (en aquest aspecte especialment destacaria Átrida-) expresats tot ells en diferents temps narratius o sota perspectives poc àmplies dels seus protagonistes que ajuden a crear una atmosfera de misteri; o fins hi tot narrat en una segona persona plena de vitalitat al capítol Lázarothdahali. L’autor composa un mosaic d’idees i de traces argumentals del que el lector se’n sent atret per la curiositat d’assaborir un argument original i ben narrat però que necessita de tota la seva atenció per captar-ne totes les idees.

Una proposta, com deia, arriscada i que no agradarà a tohom; una primera novel·la per a una nova editorial que ha apostat fervorosament pel llibre en una edició magnífica. Parlem de la NGC ficción! capitanejada per la incombustible Pily Barba que té com a objectiu potenciar obres d’autors espanols de ciència-ficció, fantasia i terror. Per ara cal felicitar-la per les coses ben fetes i per voler donar un toc diferent presentant per la col·lecció una novel·la difícil com aquesta.

Eloi Puig, 26/05/10

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: