CF- CONTACTES

EL FIN DE
LA MUERTE

死神永生
(2010)

Cixin Liu

Editorial:
Ediciones B
(2018)


Col.lecció:
Nova

Núm:
---

Pàgines:
734

Traductor:
Agustín Alepuz Morales

Corrector:
David Tejera Exposito


Lectures relacionades:
El problema de los tres cuerpos
El bosque oscuro



El fin de la muerte  

Mai he estat un gran lector de ciència-ficció hard. De fet, reconec que el final de El problema de los tres cuerpos, la primera novel·la d'aquesta trilogia, em va deixar tan descol·locat (per les teories que s'exposaven) que inclús tot i agradar-me força la novel·la em vaig plantejar no continuar la saga per por a no estar a l'alçada. Em superava

Menys mal que vaig continuar llegint la segona part, El bosque oscuro, clarament superior, amb més idees rupturistes i teories fascinants i amb un missatge clar i inequívoc que donava títol al llibre. Una segona novel·la el final de la qual em va captivar moltíssim. I naturalment, no he pogut esperar massa a llegir la conclusió de la trilogia, El fin de la muerte. I m'atreviria a afirmar que és la millor novel·la hard que he tingut mai entre les mans.

Cixin Liu en el fons ens ha enredat, però de quina manera senyors! Amb elegància i amb naturalitat, com qui no vol la cosa, exposant les seves reflexions i les seus interessos amagats sota una trama també descrita de forma especialment original. Perquè crec que bona part de tota la base argumental al voltant del contacte entre trisolarians i humans és una excusa per materialitzar idees i propostes increïbles sobre l'evolució de la civilització humana. I és que el salt que realitza El fin de la muerte comparat amb les seves predecessores és a una escala còsmica i més enllà (si això és possible).

L'acció de El fin de la muerte es solapa en part amb els darrers anys narrats a l'anterior volum. A través d'altres personatges i punts de mira contemplarem des d'una altra perspectiva la crisi trisolariana i també els intents del projecte Vallado per descobrir una manera d'arranjar el problema. Cheng Xin serà aquí la protagonista absoluta, una jove científica que sembla ocupar el centre de tots els actes claus de la humanitat en un futur proper, un cop l'efecte dissuasori implantat pel seu col·lega Luo Ji, dóna esperances de supervivència al nostre planeta.

Sí, és a través de la mirada de Cheng Xin i dels seus desplaçaments temporals cap al futur mitjançant la criogenització (un recurs del qual s'ha valgut l'autor per mantenir sempre el mateix personatge al peu del canó) que pot contemplar com l'espècie humana evoluciona afrontant en un primer moment els reptes de la crisi trisolariana però més tard també d'altres més vinculats a la realitat d'un univers que es comporta segons els principis descrits a la teoria del bosc fosc. M'agrada especialment aquest paràgraf que defineix bastant bé la situació:

(...) “No encontrar signos de vida inteligente en un sistema solar implicaba la posibilidad de que estuviera realmente desolado, pero también de que la civilización de esa región hubiera madurado de verdad”.

I aquí, senyors, és on el sentit de la meravella s'ha tornat a desplegar, com si d'una nova dimensió es tractés, per explosionar i oferir-nos unes idees tan allunyades del que una ment com la meva pot concebre que no he pogut fer més que gaudir-ne com un nen. És simplement extraordinari la posada en escena que ens ofereix Cixin Liu, en especial a partir del tram fina de la novel·la. I el més interessant és que la seva prosa no és ni recargolada, ni condescendent; és eficient: ens enganxa i ens dóna eines per entendre (ni que sigui a nivell general) tot el que ens exposa mantenint un bon ritme i un estricte nivell de contenció per no desvetllar esdeveniments.

Com he dit, aquesta darrera novel·la de la trilogia realitza un salt, un canvi d'esquemes. Ja no només parlem de la supervivència de dos sistemes solars. Ara tractem amb un espai multidimensional, naveguem per un univers que és un bosc fosc i parlem de noves maneres de concebre l'existència i l'evolució. Però l'autor també té temps per incorporar una certa melangia pel passat i per la dura lluita de la nostra espècie per mutar i evolucionar en un petit planeta solitari, una recerca dels records i de la progressió d'una espècie suposadament intel·ligent com és la nostra.

El fin de la muerte no destacarà pels seu personatges – potser el punt més feble de les obres- però sí per descarregar una quantitat d'energia i sentit de la meravella com no havia vist mai abans en una obra d'aquestes característiques. I a més amb la particular èmfasi en fer-nos dubtar del que coneixem i fer-nos meditar sobre els nostre orígens i la nostra predisposició als canvis per continuar sobrevivint a qualsevol preu en aquest bosc fosc que és el nostre univers. Una obra doncs que exalça l'espècie humana per una banda per les seves particularitats i per la seva pròpia lluita tot i ser una espècie menor dins el cosmos però també una obra que ens trenca tots els esquemes possibles sobre la dura batalla que ens pot esperar i sobre el destí final de totes les coses.

Sigui com sigui, Cixin Liu ha creat una trilogia excel·lent que, segons el meu modest punt de vista, va de menys a més, reinventant-se a cada volum per no parlar sempre del mateix i per obrir-nos els ulls a aspectes de l'univers que a priori no havíem contemplat com a possibles. Aquesta també és la grandesa de la novel·la: Despertar-nos, a vegades suaument, a vegades de forma abrupta, a la crua realitat i a una possible evolució d'aquesta petita, breu i a vegades absurda espècie nostra.

Un dels darrers paràgrafs de la novel·la m'ha arribat al cor perquè defineix de forma sublim qualsevol fita evolutiva a que pugui aspirar la humanitat:

El destino final de todos los seres inteligentes ha sido siempre alcanzar la grandeza de sus pensamientos”.

No us la perdeu, especialment els amants de la ciència-ficció més hiperrealista però que no descarta el sentit de la meravella.

Eloi Puig, 04/05/2018

 

Premis:
2017 Locus
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.