CF- PODERS MENTALS

L'EXTRAORDINÀRIA FAMÍLIA TELEMACUS
Spoonbenders
(2017)

Daryl Gregory

Editorial:
La campana
(2018)


Col.lecció:
---

Núm:
393

Pàgines:
604

Traductora:
Imma Falcó

Altres edicions:

CASTELLÀ

2018 Blackie Books


L'extraordinària família Telemacus  

La família Telemacus és extraordinària. I no només perquè bona part d'aquesta família de classe mitjana- baixa dels suburbis de Chicago tingui poders extrasensorials, sinó perquè tots i cadascun dels seus integrants tenen vida pròpia, posseeixen atributs i defectes fantàstics que fan que empatitzem moltíssim amb tots ells. I la culpa de tot això és de Daryl Gregory, l'autor que ha escrit aquesta petita epopeia quotidiana amb resultats excel·lents.

Teddy és l'avi, un mag, un prestidigitador, un trampós, un bon vivant. En la seva època de jove, cap a començaments dels seixanta, va entabanar a la Maureen, la va enamorar i s'hi va casar. Només que la Maureen sí era una persona amb increïbles poders paranormals. Fruit del seu amor van tenir tres fills: la Irene, llesta, sensata, un pilar de la família i amb un poder molt especial doncs pot detectar qualsevol mentida. També en Frankie, un tabalot, una persona inquieta, insegura, que sempre cerca el seu paper, el seu lloc a la família. En Frankie pot moure objectes amb la ment... o podia més aviat. I naturalment en Buddy, el més petit, taciturn, tímid i molt callat. És natural: pot veure el futur, bé, més aviat entrellucar-lo, contemplar imatges poderoses que li condicionen completament la vida.

Ara, als anys noranta, quan ja han passat dècades des del trasbals de la mort de la mare Maureen i de quedar en ridícul a la televisió en un xou on no van poder demostrar del que era capaç la família Telemacus, creix una nova generació encarnada per en Matty, fill de la Irene que descobreix de forma un tan especial el seu nou poder.

Gregory escriu un tour de force fabulós en torn als problemes que pateix aquesta família per culpa dels seus poders, tan per la seva gran eficàcia (les relacions de la Irene amb els homes són un desastre perquè sempre detecta qualsevol engany) com per la seva ineficiència com en el cas el Frankie per exemple. I en Buddy... bé, en Buddy és en Buddy, se l'ha de deixar fer i no intentar entendre massa què observa a les seves visions o el perquè del seu estrany comportament. En Buddy, el tiet petit, té visions i vol arreglar les coses. I està traumatitzat, i molt. És, en la meva opinió un dels millors personatges de la història. El més tendre, el més vulnerable.

Aquesta barreja de personalitats és francament el motor amb que Gregory fa marxar la història. Els diàlegs són sublims, els renecs, les converses, el sarcasme... tot plegat ens introdueix de ple a una família creïble que podria ser la nostra o de la que ens sentim fatalment atrets des del començament. Perquè, senyors aquesta és una novel·la de personatges que sí, tenen capacitats especials, que sí, lluiten per sobreviure en un entorn poc agraciat, que sí, es comporten de forma, a vegades, esperpèntica, però que ens enamoren amb les seves baralles, escaramusses i en definitiva amb la seva vida de la que formem part espiant-los a través d'aquest magnífic llibre.

La trama que ens presenta Gregory intercala amb el present dels anys noranta i de forma constant, moments de trenta anys enrere quan la Família Telemacus anava de gira per les ciutats ensenyant el seu potencial; i també més endavant quan tot es va tòrcer. L'autor aposta per una prosa àgil, repleta de diàlegs i dels esmentats flashbacks i on cada capítol es centra en un dels personatges de la família, fent-nos adonar en pròpia persona de les seves misèries i del perquè del seu comportament i el seu tarannà. Però a més afegeix personatges secundaris que per una banda ajudaran a crear moments tragicòmics- com per exemple les cosines del Matty- com també ens condueixen per una part de la història integrada dins de la Guerra Freda donat l'interès constant que desperta la Família per part de la CIA.

Gregory li dóna un tomb més a les trames que es centren en les poques vegades que hem pogut gaudir en la literatura d'una família amb poders excepcionals (exceptuant als entranyables 4 fantàstics, potser) i la gràcia d'aquest canvi de direcció és aprofundir en la idea que els poders no tenen perquè portar la felicitat i que aquests estranys sentits poden resultar més molestos que efectius.

La lectura de L'extraordinària família Telemacus us enganxarà des del primer capítol i no podreu deixar de llegir-la. Mentalment anireu traslladant les escenes a la televisió perquè el format és fàcilment adaptable a la petita pantalla per un bon guionista, però sobretot us sentireu atrapats per les aventures i desventures d'una gent (que salvant les distàncies culturals amb els EUA) podríem ser nosaltres sens cap problema.

Feu-me cas: Entreu a visitar a L'extraordinària família Telemacus i ja m'ho direu.

Eloi Puig

20/09/2018

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.