CF- SPACE OPERA

LAS ESTRELLAS
SON LEGION

The stars are Legion
(2017)

Kameron Hurley

Editorial:
Alianza Editorial
(2017)


Col.lecció:
Runas

Núm:
---

Pàgines:
350

Traductor:
Alexánder Páez




Las estrellas son Legión  

Diuen que en aquest mon nostre de la ciència-ficció ja està tot pràcticament inventat, que hi ha poques obres realment originals o que puguin transcendir com a exemples que s'obrin a noves direccions. No hi estic d'acord, naturalment. Si una capacitat té precisament la ciència-ficció és la de reinventar-se contínuament a sí mateixa i la d'especular amb tot tipus d'escenaris, personatges i ambientacions.

I com a mostra d'aquestes paraules tenim Las estrellas son Legión. Una novel·la diferent en molts conceptes però que sobretot sorprèn pels seus plantejaments, ja de bon inici, directes i inesperats, especialment perquè un servidor creia que es trobaria amb una aventura més o menys èpica en un escenari d'space opera i més aviat ha obtingut una reflexió sobre la condició humana en un ambient radicalment femení on l'autora aborda diferents objectius a través d'una trama que no és fàcil de seguir però que resulta sobretot inspiradora.

Anem a a pams: La Legió és un conjunt de naus-món que romanen en un sector de l'espai i que s'estan corrompent i deteriorant de forma inexorable. Són petits universos decadents que estan abocats a guerres fratricides entre grans famílies per explotar els darrers recursos disponibles. Quan les defineixo com a naus-món no estic sent del tot precís: Aquests mons són híbrids, estan compostos de metall però també de matèria vivent. Fins i tot trobem que diferents tipus d'armes són orgàniques (m'encanta el detall de les bales de cefalòpodes) o que transports per l'espai semblen posseir parts híbrides també orgàniques que els fa semi conscients. I a l'interior de la Legió, als submons, poden mostrar espais enormes amb funcions específiques com per exemple de reciclatge, tots ells habitats per persones de forma autosuficient en un estat de permanent simbiosi.

He dit persones? Perdoneu, seré encara més explícit: Dones. El 100% de la població humana de la Legió són de sexe femení (com a anècdota, el suggeridor títol de Lesbianes a l'espai va ha estat adoptat de forma alternativa per la mateixa autora arran d'una crítica que li van fer). Sí senyors: a la Legió no existeixen (ni sembla que se'ls hagi vist mai) els homes. I sí, cada família té una líder i guerreres, i bruixes i també pseudo-científiques...i naturalment de quan en quan també mares i filles. I com es reprodueixen em preguntareu? La nau-món proveeix i demana sacrificis a canvi. La simbiosi entre la humanitat i les necessitats del món és fascinant i d'un nivell que frega el subgènere del bizarro.

L'autora, Kameron Hurley ens ha presentat una epopeia feminista (i no ho dic en el sentit reivindicatiu, sinó en l'ampli ventall que ofereix una mirada eminent femenina sobre aspectes tan dispars com el lideratge, la maternitat, la companyonia o el sacrifici) sota el lideratge de dues dones de marcat caràcter: Zan, una solitària guerrera que ha perdut la memòria (uns quants cops) i que se la necessita per comandar els atacs al Mokshi, el que sembla ser la darrera nau-món que resta en bones condicions. Per altra banda tenim a Jayd, filla del Lord del seu món (aquí Lord és un terme femení) que ha de sacrificar-se oferint-se en matrimoni al Lord d'una família contrària a canvi de restablir la pau a la Legió.

Els capítols de les dues protagonistes, narrats en primera persona, s'aniran alternant i ens serviran per anar descobrint com la imaginació de Hurley ens trasllada a un viatge interior (literalment) per assolir fites que volen assolir tot el contrari: L'expansió, la visió d'un demà allunyat de l'enquistament de la legió. La forma en que ens presenta aquesta reivindicació l'autora és aparentment caòtica però a poc a poc va prenent forma en la ment del lector. Cert és que els primers capítols els trobarem una mica inversemblants especialment perquè la trama no ens dóna temps per adaptar-nos a la realitat de la Legió, però de mica en mica ens hi anirem acostumant, anirem apreciant com es desenvolupa la simbiosi que esmentava, com la vida i els éssers vius de la Legió (en totes les seves formes) tenen una funció i una relació que no es pot pas perdre ni deixar enrere com si res. Un cicle vital que ara és a prop de marcir-se i morir.

Potser el fet que Hurley no ho expliqui tot amb la suficient claredat és un handicap en contra. Tant la història que amaga l'amnèsia de Zan com els plans secrets que persegueix la calculadora ment de Jayd són, sense dubte, molt importants perquè la trama argumental funcioni. I ho fa però potser aquí Hurley podria haver-se esplaiat una mica més en com es resolen les línies argumentals en un món tan radicalment diferent al que coneixem i del qual no en sabem els seus secrets, doncs les idees de l'autora estan molt allunyades de les naus generacionals que coneixem d'altres novel·les. Un nau-món que per altra banda ens pot fascinar de la mateixa manera que deixar-nos frustrats per entendre el seu funcionament intern, un cos que no sabem si actua per consciència pròpia o simplement es deixa portar seguint la intuïció o l'evolució natural de qualsevol forma de vida.

Perquè si d'una cosa ens parla Hurley és de la vida, de les expectatives, del futur, del cercle viciós en que aquesta acaba i en comença una altra, tan de forma literal com metafòricament a través de les naus-món. També de l'endogàmia, del sobre-proteccionisme i de la manca d'imaginació per avançar cap al futur. No és estrany que la novel·la hagi calat tant en molts lectors perquè les seves capes d'informació i les seves al·legories són d'una bellesa extrema, encara que s'ocultin sota membranes de matèria orgànica i tinguin reminiscències viscerals al cos humà.

Així doncs, Las estrellas són Legión m'ha sorprès, i molt gratament. Tot i que no és una lectura fàcil, no sempre s'explica amb prou transparència i existeixen punts foscos de la trama que caldria debatre amb més profunditat – aquí, suposo que el traductor, Àlex Páez, hi ha ajudat molt a fer-la més assequible-. Una aventura que si bé possiblement no acabarem de copsar en tota la seva plenitud en una sola lectura, sí que ens deixarà un bon regust de boca sobre les infinites possibilitats que, com deia, la ciència-ficció ens pot oferir. Llegiu-la perquè s'ho val, però tingueu la ment oberta a uns inputs als que no esteu acostumats.

Eloi Puig, 09/02/2018

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: