CF- UCRONIA

ESTADOS UNIDOS
DE JAPÓN

Uniited States of Japan
(2016)

Peter Tieryas

Editorial:
Ediciones B
(2017)


Col.lecció:
Nova

Núm:
---

Pàgines:
406



Estados Unidos de Japón  

Sabeu què em passa? Que tinc més de quaranta anys i quan veig una portada d'una novel·la de ciència-ficció on apareix un robot gegant armat fins a les dents davant d'una ciutat que recorda a Neo-Tokyo d'Akira se m'obren els ulls com taronges i m'agafa una vena melancòlica. Això és el el que em passa. Així que Peter Tieryas ja tenia molt de guanyat només amb la portada amb que han il·lustrat la seva obra, Estados Unidos de Japón. Ep! Un altre element amb ganxo: El títol. No em negareu que crida l'atenció i molt. I com a colofó, la contraportada m'informa que la present obra és un homenatge a una de les ucronies més curioses que he llegit: El hombre en el castillo (que ara torna a estar de moda gràcies a la sèrie de televisió homònima) de l'inclassificable Philip K. Dick

Resumint, que tenia unes ganes boges de llegir-la. Ara bé, es compleixen les expectatives? Miraré d'aclarir-ho en els següents paràgrafs.

Per començar, com deia, la temàtica que rescata la idea de Dick d'una II Guerra Mundial on van guanyar les nacions de l'eix (bàsicament l'Alemanya nazi i l'Imperi japonès) és molt atractiva. A causa d'això els antics Estats Units d'Amèrica estan dividits en tres grans blocs: L'oriental, on la costa est resta sota domini alemany, en segon lloc les planures i les rocalloses centrals que són una mena de terra de ningú i finalment la costa oest que forma part de l'Imperi japonès. Aquesta premissa dóna per molt, per moltíssim, i una dels possibles universos derivats de l'ucronia inicial que ha escollit l'autor és aquest: Quaranta anys més tard de la fi de la II Guerra Mundial, el Japó consolida un imperi sota la mística direcció d'un déu-emperador i controla Califòrnia i les terres adjacents amb mà de ferro.

Ens trobem amb una ucronia que deriva immediatament cap a una distopia de caràcter orwellià on les forces de la burocràcia imperial controlen no tan sols militarment el territori sinó que apliquen també la censura del pensament; fins i tot es parla de noves tecnologies futures que pretenen espiar els somnis sediciosos de la població. A més la tecnologia informàtica ha avançat d'una forma meteòrica – molt més depresa que al nostre univers- de manera que en poques dècades ja existeixen connexions tipus internet, aparells semblants al mòbils i com no, mechas (robots gegants pilotats per humans a l'estil de Mazinger Z o Gundam)

Fantàstic. L'escenari de sortida és grandiós. Ara només cal que l'autor el farceixi amb una història coherent i entregada. I això ho aconsegueix només en part. En primer lloc constatem que la lectura és extraordinàriament planera i molt amena. No destaca ni de bon tros pel seu alt nivell literari però és quasi impossible d'abandonar donat que els seus capítols curts i la seva estructura basada especialment en el diàleg ens provoca una certa dependència. Tieryas ha sabut enganxar al lector des de la primera pàgina.

Per contra no m'he identificat excessivament amb la trama i els personatges. L'argument gira entorn al capità Beniko Ishimura, un oficial de l'Exèrcit Imperial japonès que treballa en el departament de censura del règim i que té grans habilitats informàtiques. L'acompanya Akiko Tsukino, de la policia secreta, la Tokko. Els seus caràcters completament oposats (Ishimura és una persona tranquil·la, pacient i sense esperit de lluita mentre que Tsukino és una màquina de matar en nom de l'Emperador, tortura, insulta i amenaça en nom del sistema en el que creu fervorosament) seran un dels punts més interessant de la parella protagonista. Uns personatges doncs que salven la novel·la però que no provoquen una especial empatia i que es mouen per un escenari al que no crec que se li hagi tret el tot el suc possible, al contrari, sembla desaprofitat.

A través de les seves accions (que tot just duren uns dies) podrem conèixer el passat de ciutats destruïdes com San Diego, o podrem comprovar els estralls que han provocat quaranta anys d'enfrontaments amb la resistència americana. Curiós com els darrers vestigis de llibertat es bolquen a seguir la religió cristiana, com un reducte de fe enfront a l'oficialitat del déu-emperador nipó. Una resistència desesperada contra els abusos d'aquest últim on per exemple et poden executar simplement per parlar-ne malament.

Però Ishimura i Tsukino, vulguem o no, són els eixos conductors. Junts i per diferents motius cerquen al general Mutsuruga, acusat de traïció a causa d'un video-joc subversiu que aposta per mostrar als jugadors un país diferent al que coneixen, uns Estats Units que va guanyar la II Guerra Mundial al costat dels aliats i que viu en pau i llibertat. (El mateix que va fer Dick amb la novel·la La llagosta que apareixia dins El Hombre en el castillo i que mostrava la nostra pròpia realitat).

Naturalment, nosaltres coneixem com és l'univers alternatiu (el nostre) que vol promoure el joc. És curiós però, com alguns fets concrets són equivalents en els dos mons com per exemple la Guerra Freda entre nazis i japonesos (similar a la dels soviètics i americans) o el fet que durant anys l'exèrcit imperial també ensopega amb la mateixa pedra que els americans al nostre món: Vietnam (no és d'estranyar que un poble que al nostre univers ha fet fora a xinesos, francesos, japonesos i americans, també ho faci en aquest molt alternatiu no?)

Comentava abans que la ucronia derivava a una clara distopia però encara hi hem de sumar un element molt important: El cyberpunk. Tota aquesta explosió tecnològica que viuen els Estats Units del Japó s'evidencia amb els avanços en video-jocs però també en pròtesis, biotecnologia, implants... moltes persones s'operen i semblen mig cyborgs o almenys menys orgànics de quan van néixer. Aquesta caracterització guanya la partida a la trama política que ens esperàvem trobar. També és important el factor violent: L'autor aposta per no amagar la violència, la sang, les tortures i en general tots els fets que acompanyen a la vida diària d'aquest estat absolutista que controla mig món. És doncs, una curiosa barreja que encaixa però a la que li manca profunditat en alguns aspectes com per exemple en el rerefons polític. És probable que el fet que l'acció de la novel·la es desencadeni en pocs dies no doni temps a tractar tots els temes de rerefons.

Així doncs Estados Unidos de Japón és una novel·la fresca tot i derivar-se d'una idea prèvia Dickiana, precisament per actualitzar continguts d'aquella obra però sense aconseguir l'empatia necessària per esdevenir una obra més completa. Això sí, us la llegireu en un tres i no res.

Eloi Puig, 19/03/2017

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.