CF- PODERS MENTALS

EMPOTRADOS
The embedding
(1973)

Ian Watson

Editorial:
Martínez Roca
(1977)


Col.lecció:
Super Ficción

Núm:
22

Pàgines:
181

Altres edicions:

1985 Orbis. Biblioteca de ciencia-ficción, 16



Empotrados  

No de només novetats viu l’home! I per tant de quan en quan regiro entre la pila de lectures pendents per veure què trobo. M’agrada intercalar clàssics o llibres poc coneguts entre les novetats del moment. En aquest cas però el fet que em va fer decidir a llegir aquesta novel·la va ser que apareixia com a molt recomanable dins la recent llegida Ciencia Ficción. Nueva Guía de lectura de Miquel Barceló. Després de llegir la ressenya em vaig dir: “Però si aquest llibre el tinc a la pila”. I així, era, comprat de segona mà en algun moment indeterminat del passat i fins i tot signat per l’autor, Ian Watson (el fet que vingui a les calçotades frikis ajuda a que et firmi llibres).

Empotrados és una novel·la escrita a començaments dels setanta i per tant està immersa en uns anys de marcat accent polític a tot el món com s’observa en el llibre. Però també dedica bona part de la seva trama argumental a la reflexió als trastorns en la ment a que poden portar les drogues. Molt dels setanta vaja. És una novel·la difícil de catalogar doncs hi apareixen estraterrestres però també reflexions sobre noves drogues, crisis polítiques a l’Amèrica llatina, ideals revolucionaris… però sobretot podríem definir-la com una obra amb una clara vocació especulativa sobre la lingüística.

Tenim dos escenaris concrets: una tribu amazònica capaç d’arribar a un límit superior en la comunicació verbal gràcies a l’ingerència d’una droga natural i per altra banda les investigacions en uns laboratoris mig secrets sobre la capacitat d’aprenentage de nens que des de ben petits se’ls suministra una droga artificial. Aquests dos escenaris es veuran units irremeiablement durant l’arribada d’una nau extraterrestre on uns alienígenes cerquen paràmetres, constants i tota una sèrie de pautes idiomàtiques per a poder comunicar-se amb uns éssers superiors. La unió d’aquests focus d’atenció es realitzarà a partir dels treballs de Chris Sole i de Pierre, un científic francès afincat a l’amazones; cada un utilitzarà els seus propis protocols però en el fons arribaran a les mateixes conclusions.

Empotrados és una novel·la culta, que reclama l’atenció sobre aquesta branca de les ciències socials que és la lingüística. I ho fa de forma complexa, amb moments fins i tot hard, on Watson intenta desenvolupar teories i anàlisis sobre la llengua i com aquesta afecta al nostre cervell. Estaríem davant un cas de ciència-ficció new age amb una novel·la més abocada a les ciències socials i a la literatura que no pas a la ciències físiques.

Però la lectura és massa densa a vegades, lenta i poc dinàmica. Fins a pràcticament la meitat del llibre no s’obren camps especialment interessants pel lector. Els personatges compleixen però els falta una mica d’empatia. Però el fet és que en ocasions ens sembla que la lectura no avanci i en d’altres que l’autor l’accelera de forma brusca —com durant la presentació de la nau extraterrestre o la resolució final del conflicte— provocant certa confusió i deixant al lector una mica desconcertat i amb ganes de més.

Puc entendre que es consideri a Empotrados una novel·la interessant i en el seu moment innovadora per la seva reflexió al voltant dels idiomes i la llengua —fins al punt d’haver quedat finalista del premi John W. Campbell Memorial i guanyadora del premi Apollo francès el 1975— però pel que a mi respecta la trobo poc preparada pel gran públic, mancada d’intriga i nervi. I sobretot mancada d’un final coherent. I això que les darreres pàgines de la novel·la esperonen a pensar que Watson té la capacitat narrativa de Silverberg o Dick quan ens trasllada pels estranys viaranys de les percepcions mentals.

Empotrados serveix com a base per estudiar aquest conjunt de novel·les on la lingüística o almenys les diferents formes de comunicació són les premisses a seguir per a especulacions de tot tipus. Altres treballs però m’han arribat més, encara que estiguin enfocats a la comunicació més que a la lingüística, com la novel·la curta La persistencia de la visión de John Varley (1978) o altres aportacions recents com Embassytown de China Miéville (2011). Empotrados es queda com una referència que, tot i no haver envellit malament, trobo una mica desestructurada i amb poca capacitat resolutiva.

Ian Watson té una imaginació desbordant però a l’igual que en l’altra obra seva que he llegit, Conflictes (només traduïda al català), les premisses i les idees es queden sense desenvolupar-se de forma concreta. I això pot ressentir la valoració global de la novel·la.

Eloi Puig, 11/12/15

 

Premis:
1975 Apollo  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.