CF- SPACE OPERA

el despertar del leviatÁn
Leviathan wakes
(2011)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2016)


Col.lecció:
Nova

Núm:
---

Serie:
La Expansión / 1

Pàgines:
601

Traductor:
David Tejera




El despertar del leviatán  

No estem massa acostumats a que les operes espacials es situïn en el nostre Sistema Solar. Normalment, aquestes aventures èpiques, aquestes lluites entre planetes, imperis etc, tenen una ubicació ben llunyana – que sovint ni tan sols contempla la Terra-. Però aquí tenim l'excepció que confirma la regla, una novel·la ambientada íntegrament dins el nostre Sistema Solar i que no parla d'exploració o colonització, no almenys en el sentit científic de la paraula. El despetar del leviatán és, com deia, un space opera, una novel·la on aquests somnis ja s'han complert en bona mesura i on ara toca lluitar per consolidar-los o el que és mateix, toca deixar anar les més mesquines passions humanes.

El Sistema Solar està colonitzat en bona part per la humanitat. Mart, per exemple, és ja una nació independent que confabula amb la Terra per expandir-se o per influir en assentaments i bases espacials i continuar explotant els seus minerals. La Terra està superpoblada però continua sent el bressol de la humanitat i l'únic planeta amb aire respirable. Entre aquestes dues grans potències hi ha una certa guerra freda pel control i explotació dels territoris exteriors (especialment el cinturó d'asteroides però també algunes llunes de Júpiter i Saturn). Exterior. Aquesta és la paraula que hem de retenir. La humanitat, deixant de banda les disposicions polítiques s'ha dividit entre els que han nascut i viuen en pous de gravetat com la Terra o Mart i els descendents dels colons que es van establir als asteroides gegantins com Ceres o Eros. La morfologia d'aquests últims després de diverses generacions s’ha vist modificada degut a la escassa gravetat: Persones adaptades amb cossos llargs i prims. Per contra els terraqüis i els marcians segueixen baixos i rabassuts (almenys en comparació). Són trets diferencials que a priori no haurien de tenir més importància però que en moments de malestar influeixen com a mitjà de crítica xenòfoba.

Però a part dels trets físics els humans que habiten l'exterior han hagut de treballar sempre en condicions deplorables i poc segures per continuar proporcionant recursos a la Terra i Mart. Les seves condicions de vida són molt més limitades que els humans dels planetes interiors i des de fa temps hi ha un creixent sentiment d'aïllament, de diferència respecte als pous de gravetat que són la Terra i Mart. La política es radicalitza i les tensions i el racisme en vers als humans de l'Interior són cada cop més palpables.

Aquest és l'escenari bàsic que James S. A. Corey (el pseudònim que amaga als autors Daniel Abraham i Ty Franck) han construït en una saga que ja porta set volums en anglès i que l'editorial Nova ens acosta per primer cop en castellà traduït per David Tejera. Una ambientació doncs, que contrasta a la que els space opera clàssics ens tenen acostumats. Cert és que autors de la talla de Pohl & Kornbluth o Heinlein ja van explorar la faceta de col·locar als planetes més propers com a punts on desenvolupar les seves històries. Però aquelles distopies han quedat una mica arraconades pel pes dels anys – per desgràcia- i fins fa poc no em vaig trobar amb un escenari similar: El meu referent més proper seria la novel·la Luna Nueva d'Ian McDonald (també publicat enguany a Nova) que planteja una saga d'aventures ubicada al nostre estimat satèl·lit. Però què tenen en comú aquell novel·la i la que ara mateix estic presentant? L'element que comparteixen és aquesta barreja quasi perfecta que hi ha entre l'aventura i el sentit de la meravella per una banda i l'embolcall realista, hard, amb que està narrada l'acció, per l'altra. Trobarem batalles espacials, trets, persecucions i explosions però estaran acotades sota punts de vista que volen estar de bones amb les lleis de la física. Això vol dir que la gravetat serà un element importantíssim, les acceleracions, les distàncies entre planetes, la tecnologia i un llarg etc. Els autors han aconseguit construir un món proper i creïble en forma d'aventura espacial de manera gaudeixen tant els més puristes com els seguidors de la ciència-ficció més evasiva.

Si l'escenari és ja de per sí meticulós, la trama des d'on explosiona la novel·la es efectiva i ben construïda, sense presses i sota la direcció de dos personatges antagònics: L'un és Jim Holden, segon de bord d'un vulgar carguer de gel que ha de comandar una missió de rescat a una nau. L'altre és l'inspector Miller, un policia al servei d'una empresa terrestre que s'encarrega de la seguretat a Ceres, el principal asteroide habitat del cinturó. Els dos personatges es complementen i aporten la seva visió i experiència en capítols intercalats. El primer, Holden, és un idealista d’aparent optimisme que arrossega darrera seu personatges com Naomi, l’Enginyera, Amos, de professió mecànic o Àlex, un expert pilot. Ells complementen la tripulació i ajuden a equilibrar les seves decisions i actes. Holden oferirà una panoràmica de com funcionen les naus estel·lars, dels problemes de supervivència a l'espai, de les lluites contra les grans potències o contra pirates. En definitiva la seva és la part de l’aventura, l’especulació i el sentit de la meravella.

En canvi Miller és un policia, un llop solitari, mig amargat per un divorci i buscant el seu lloc al cos de Star Helix, l’empresa per a la qual treballa. Els seus companys són per ell apèndixs que aprecia però que no el comprenen. El seu tarannà s’executa per mitjà del sarcasme però també per l’acció directa. Miller ens acosta al dia a dia al cinturó d'asteroides: Els barris baixos, les màfies, el marcat accent mediambiental i el funcionament intern d'un tros de roca amb milions de persones que coexisteixen al seu interior. La seva història va lligada a la investigació de la desaparició d’una noia: Julie Mao. La seva recerca serà l’excusa per obrir-nos les portes a la política interplanetària o al suposat radicalisme dels terroristes de l'APE (Associació de Planetes Exteriors) però especialment ens mostrarà el modus vivendi dels cinturians, les seves ansietats, les seves frustracions i els seus somnis

Aquest cúmul d'informació aportada pels dos protagonistes és la que ens va obrint la ment a com serà aquesta saga ambientada tan a prop nostre. I aquesta és una de les grandeses de l'obra: Fer-nos entendre com aquesta expansió de la humanitat pels planetes i roques properes podria desenvolupar-se en un futur de només varies generacions. L'aventura està servida. Els misteris a què s'enfronten Jim Holden i la seva tripulació i l'inspector Miller i el seu món de cinturians a Ceres convergiran al voltant d'un punt, una nau que emet un missatge de socors i que precipita el trencament de la pau al Sistema Solar. I tota la trama, totes les aventures que envolten les accions d'aquests dos homes serviran per observar com la guerra, la desconfiança, el genocidi i els perjudicis, tots ells condicions ineludibles de l'essència humana, s'enfronten a quelcom de més estrany i impossible de catalogar i desperten al leviatán o el que és el mateix: el caos al Sistema Solar.

La primera meitat d'aquesta primera novel·la ha estat adaptada a la televisió pel canal SyFy a la sèrie The Expanse, la qual està a punt de començar la seva segona temporada. Tindrem saga de l'Expansió per molt de temps doncs!

Eloi Puig, 19/12/206

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.