CF/ CONTACTES

LA COSECHA DEL CENTAURO
(2009)

Eduardo Gallego &
Guillem Sánchez

Editorial:
Ediciones B
(2009)


Col.lecció:
Nova

Núm:
222

Pàgines:
235



La cosecha del Centauro  

Anem per feina. Juraria que aquesta és la màxima que segueixen a l’hora d’escriure el duo d’escriptors compost per Eduardo Gallego i Guillem Sánchez. Només cal comprovar lo prolífica que ha estat aquesta relació: Un munt de novel.les i contes ho avalen. Sembla que el format de novel.la curta és en el que es senten més còmodes.

La cosecha del Centauro (Premi UPC 2008) no és una excepció: Una novel.la curta, amb molt bones espectatives científiques, ràpida de llegir, amena i entretinguda. Es nota que els esmentats autors porten un munt d’anys d’experiència a l’esquena doncs la seva proposta no té res a envejar a la d’autors més coneguts i a més amb l’afegitó que van per feina.

La present novel.la ens trasllada a un futur llunyà, després de la caiguda d’un gran Imperi intergalàctic i de la dispersió dels humans. Alguns, els anomenats colons s’han dedicat a explorar i colonitzar el braç del Centaure, una de les extremitats de la via làctea. Mentrestant un nou govern anomenat Ekumen sembla prendre posicions molt més tolerants en les restes del vell imperi. Però en el fons res de tot aixo importa (encara que així ho semblava al començament de la novel.la): El fet és que s’han descobert rastres d’una espècie alienígena devastadora que opera sembrant –literalment- móns nous dotant-los de vida per posteriorment –de fet cada 802 anys- recollir la collita i deixar-los erms. El problema és que ara alguns d’aquests móns estan colonitzats per humans.

La premissa inicial és molt prometedora i de fet el bon ritme i la narració desenfadada l’acompanyen de bon grat. A més, els coneixements científics d’ambdós autors (sobretot en els camps de la biologia i de l’astronomia) donen un aire més profund i seriós del que seria un simple space opera. El problema però és que l’argument, que va in crescendo la primera meitat del llibre, no s’acaba d’aguantar a la segona part i sembla que aquest hagi estat muntat per que els autors poguessin explaiar-se parlant de micologia i astronomia. La trama no és complexa però resulta poc treballada als capítols finals… fins i tot decebedora doncs no sembla haver-hi respostes concretes als nombrosos enigmes que es plantegen… només especulacions científiques que tot i que interessants no s’acaben de veure recomensades dins la trama per tal d’assolir un final digne.

Per altra banda, hi ha detalls que no m’han fet el pes: molts dels diàlegs són poc afortunats i anacrònics, amb referències un tant absurdes, buscant una complicitat en vers al lector i un somriure fàcil… utilitzen expressions molt casolanes – que potser en el cas del colons podrien estar argumentades- però no en la dels altres personatges. Llegir com el comandant de la nau se’n va a buscar una cerveseta fresca a la màquina expenidora… o que algun personatge faci broma dient que ha lligat la nau per que no se l’endugui la grua –per no parlar de les picades d’ullet al mític monòleg del replicant Roy Batty - són alguns dels exemples que et fan arronsar el nas –més que per les referències a Blade Runner, pels acudits fàcils i fora de context-. No estem davant d’una novel·la d’humor i aquests tocs no diverteixen, més aviat molesten.

Els personatges pateixen una mica a la novel.la. mentre que sembla que els únics que han estat treballats són una parella amb una relació amorosa un tant diferent – I que no aporta res a la trama-, la resta són utilitzats puntualment i sense continuïtat de manera que en alguns casos esdevenen simples comparses de l’aventura. Massa sovint són oblidats durant capítols.

M’ha semblat que Gallego i Sánchez tenien una gran idea per fer una bona novel·la, i que arran de la seva experiència professional en el món de la literatura la podien desenvolupar sense problemes, però o bé s’han quedat curts en la trama o bé no s’han posat d’acord –alguns passatges els trobo d’un to marcadament diferent a altres- El resultat final és, com deia, una novel·la especulativa en vers a un primer contacte. Una història que atrau al començament però que els autors no han sabut rematar i el que era una trama amb base científica i personatges més o menys coherents, s’acaba convertint en una aventura espacial que conclueix de forma precipitada i sense decantar-se definitivament per cap de les idees que es postulen.

Al volum també s’inclou la conferència “La ciencia ficción, la fantasía y yo” de l’autora nordamericana Lois McMaster Bujold, encarregada de lliurar el premi UPC aquell any.

Eloi Puig, 16/10/09

 

Premis:
2008 UPC  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: