ASSAIG

CIENCIA FICCIÓN.
nUEVA GUÍA DE LECTURA

(2015)

Miquel Barceló

Editorial:
Ediciones B
(2015)


Col.lecció:
Nova CF

Núm:
150

Pàgines:
477


Ciencia ficción.
Nueva guía de lectura
 

Les espectatives són una arma mortífera especialment en una llibre com aquest, tan esperat durant anys pel fandom estatal, i que molta gent compara amb la seva guia predecessora, publicada l’any 1990. Miquel Barceló ha complert la seva promesa llargament posposada de escriure una nova guia de ciència-ficció. Com deia, les espectatives eren molt altes, en part degut a la llarga espera, en part per descobrir quins criteris utilitzaria una de les persones amb més coneixement del país sobre aquest gènere. Ai! Les espectatives són doncs un handicap important a superar en un llibre com aquest! Per sort, un servidor no en tenia cap d’espectativa, doncs en el seu moment no vaig llegir la primera Guia de Ciència ficció de Miquel Barceló. La única referència a una guia sobre el tema va ser llegir fa uns anys Las 100 mejores novelas de ciencia-ficción del siglo XX, publicat per la Factoria de Ideas.

Qui avisa no és traïdor, sol dir Barceló en nombroses ocasions durant la lectura de la guia. I ell avisa des de bon començament fent una declaració d’intencions on destaca la seva subjectivitat i la seva vinculació amb la col·lecció que fa anys que dirigeix o assessora: Nova CF. Barceló exposa les seves idees clarament i no pretén enganyar a ningú: Aquesta és una guia subjectiva amb la qual intenta apropar la ciència-ficció al lector i compartir els seus gustos. Una altra cosa és que estiguem d’acord o no amb les seves afinitats i si creiem que la guia podria haver-se estructurat de forma diferent.

Miquel Barceló és un divulgador nat. Aquest caràcter s’evidencia plenament en els primers capítols de la guia, i també més endavant quan analitza els llibres. El llenguatge que utilitza és proper i senzill, com si estigués parlant de tu a tu en una conversa informal. M’han agradat molt els primers capítols de la guia. Les seves batalletes en el fandom, la repassada als inicis i el desenvolupament de la literatura dins el gènere etc. Són capítols que per a molts de nosaltres no aporten nova informació però potser pels que comencen a llegir dins d’aquest gènere sí que pot centrar-los i informar-los de com i quan es va iniciar la ciència-ficció i quin camins, cada vegada més dispersos, ha anat prenent especialment a partir de mitjans del s. XX. És un bon treball. N’he llegit de similars però trobo, un cop més, que la seva capacitat divulgativa és més que notable. Potser m’han sobrat tantes referències als Premis Internacionals de Ciència-Ficció. Si la guia és subjectiva no s’hauria de regir per si una novel·la ha guanyat molts o pocs premis i a Barceló el tema dels guardons li agrada esmentar-lo de forma continuada.

Miquel Barceló ha estat i és membre de diverses associacions internacionals vinculades a la ciència-ficció. I naturalment coneix sobradament el tema. És curiós però el crític que és amb el gènere escrit en castellà d’on pràcticament no destaca cap obra – en català ja ni parlem, només apareixen mencionats algun escriptor molt de passada-. Podem afirmar doncs que Barceló té un enfocament molt centrat en la literauta anglosaxona – per altra banda dominant dins el gènere- i que no considera la ciència-ficció en castellà massa digna de ser inclosa dins la present guia. Unes preferències totalment respectables, tot i no compartir-les.

Anem ara a parlar de la part potser més interessant de la guia, o almenys de la més esperada: Quines són les lectures que recomana Miquel Barceló i com estructura aquesta tria? En primer lloc l’autor separa les sèries de les novel·les singulars. Bé, no és el mateix parlar d’una llarga sèrie i saga, amb diversos llibres, alguns dels quals poden resultar molt millors que altres que exposar el teu parer sobre una novel·la en concret. En aquests sentit trobo bé aquesta separació. La forma d’anàlisi és un comentari general sobre l’autor i l’obra i després un resum sobre la mateixa –sense spoilejar massa el contingut-. Una estructura analítica que es repetirà en el següent apartat, quan diseccioni les novel·les.

El següent capítol ens parla ja de les novel·les que l’autor ha considerat més transcendentals dins la història del gènere. Les ha presentat per ordre de publicació (ho sigui de les més antigues a les més actuals) abarcant des dels inicis de la ciència-ficció fins fa poc més de set anys. Aquesta estructura és vàlida per comprovar com ha evolucionat el gènere a través de les dècades. Els moviments que han sorgit, mort i a vegades ressuscitat, les tendències etc. És la mateixa estructura – ara sí que estic comparant- que van utilitzar amb la guia de La Factoria esmentada abans – amb la salvedat que allí eren un grup de persones les qui opinaven-. Aquesta organització de les novel·les és eficient per conèixer més sobre la història de la ciència-ficció però és ineficaç per saber quins subgèneres t’atrauen més o per on hauries de començar – o continuar- llegint si t’agrada una temàtica específica o un tipus d’autor concret. Resulta un pèl feixuc només assenyalar els llibres en una sola direcció (de més antic a més modern) sense analitzar altres possibles camins a seguir. En tot cas el mateix autor afirma que la guia és una eina de consulta i cal llegir-la de la manera que hom cregui més convenient. Això equival a dir que podem llegir i rellegir la guia seguint el nostre propi criteri… però la veritat és que no hi ha massa on escollir i sigui com sigui, hem de seguir el camí cronològic.

Però el problema principal que li veig a aquesta obra – sense haver llegir la primera, repeteixo- és que trobo que l’autor tot i que valora eficientment les novel·les de gènere del s. XX, aquestes valoracions queden coixes en l’anàlisi dedicat a les darreres decàdes. Entenc que és una obra subjectiva però és estrany no trobar mencions importants a autors com Chiang, Morgan, Miéville o Bacigalupi per posar alguns noms i sí en canvi veiem repetits una i altra vegada noms com Willis, Stephenson, Card, Simmons, FForde… tots ells vinculats per cert a la col·lecció Nova. Molts d’aquests noms són d’una qualitat indiscutible però crec que abans de parlar de totes les seves obres, potser hagués hagut d’aprofundir en altres autors emergents. Fins i tot és dubtós que obres com les de FForde es puguin considerar ciència-ficció.

La meva sensació personal és que la guia no s’endinsa en els nous noms més enllà de segle XX, potser perquè Barceló no els ha llegit, potser perquè s’ha dedicat molt a fons a Nova i els altres autors els ha deixat de banda per manca de temps, però repeteixo, sembla que la nova Guia de Ciència-Ficció hagi simplement retocat una mica la vella i hagi afegit alguns noms nous, però amb certa desgana. Ben mirat més que una Nova Guia és una perllongació de la primera, però sense apostar massa per la ciència-ficció actual. I és una llàstima.

La nova Guia finalitza mencionant les principals antologies anglosaxones on es poden trobar contes de mèrit. És normal que l’autor no pugui mencionar els mil·lers de contes que han estat un dels pilars bàsics des d’on la ciència-ficció ha emergit. Res a dir en aquest sentit.

Per acabar, Barceló afegeix uns apèndixs que m’han semblat fora de lloc. Tan el primer que tracta de com escriure ciència-ficció com el segon que ens parla de divulgar la tecnologia amb la ciència-ficció són aportacions interessants però no en aquesta guia que crec té altres fites i objectius. Són propostes i reflexions de l’autor totalment vàlides però que potser no han estat publicades en el lloc més adient.

En definitiva, Ciencia Ficción. Nueva guía de lectura és una recomanable aportació a molts dels principals llibres i sèries de la ciència-ficció mundial que per una banda pot ser utilitzada per dirigir als nous lectors però que per altra banda pot resultar insuficient pels que busquen noves dinàmiques de tractar la ciència-ficció i especialment conèixer autors allunyats dels clàssics.

Eloi Puig, 10/11/15

.

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.