FANTASIA

ARTÍFICES
DEL AZAR

The coincidence
makers

(2011)

Yoav Blum

Editorial:
Alianza de
Novelas
(2018)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
293

Traductora:
Roser Lluch i Oms




Artífices del azar  

Sembla mentida com de manera involuntària estic condicionat a esperar-me una certa trama argumental, només llegint un títol o una breu descripció d'una contracoberta com és el cas d'Artifices del azar. Un preveu que una novel·la com aquesta estigui més en consonància amb la ciència-ficció doncs a priori sembla basada en probabilitats, estadístiques, potser fins i tot tecnologia d'avanguarda com la que veiem en sèries com Person of interest o fins i tot una especulació sobre possibilitats i colapses d'universos a nivell quàntic com la que podíem troba a propostes tan hard com Cuarentena.

Sembla mentida com puc estar tan equivocat.

I així és: Artífices del azar, de l'israelià Yoav Blum és una novel·la que no té res a veure amb totes aquestes expectatives argumentals que m'havia muntat. Per una banda, doncs, m'ha sorprès molt, per l'altra m'ha frustrat (mínimament) precisament perquè m'esperava una altra cosa. El resultat és una novel·la francament original que comença navegant sota premisses més enfocades cap a la ciència-ficció però que desemboca en una proposta clarament fantàstica que m'ha recordat per moltes raons òbvies a un conte de Mike Resnick que fa molt poc comentava: “L'escalfanqueta

Centrem-nos: I si les decisions que prens cada dia, a tot hora, estiguessin dirigides per algú? I si aquella casualitat tan inesperada no ho fos tant? I si el nostre destí estigués controlat des de fora de manera que la nostra vida fos un moviment, un pas, dins una partida molt més gran i molt més transcendent? Aquestes són algunes de les premisses amb que Blum ens presenta la novel·la. Dan, Eric i Emily són artífexs del atzar, o el que és el mateix, són creadors de casualitats, directors d'obres que encarrilen la vida dels altres, són petits déus jugant amb el destí i amb el lliure albir. Hi ha una frase del General (la persona que instrueix als nostres protagonistes) que resumeix perfectament la situació:

Nuestro objetivo es encender una chispa en el lado de la frontera del destino para que alguien en el lado del libre albedrío la vea y decida hacer algo.

Ells tres són experimentats artífexs dedicats en cos i ànima a desentrellar els objectius que el seu cap els proporciona. I per desentrellar vull dir, complir amb la missió que se'ls assigna: Des de provocar una reconciliació d'una parella, a permetre que una persona mori perquè aquest fet repercuteixi en un bé més gran, més elevat.

Molt interessant. Tanmateix, a mesura que llegim la novel·la ens adonem que l'autor no ens està ensenyant totes les cartes, que els capítols es van succeint i les casualitats i les vides dirigides van passant pel nostre davant però sense conèixer exactament l'essència dels artífex de l'atzar o de tota l'organització. Aquí és on la fantasia va cobrant força fins a fer-se ja evident a la meitat del llibre i és on la nostra ment racional ha de fer un pas al costat per que entri tot allò irracional que ens proporciona la fantasia. Si ho portem bé gaudirem de l'obra perquè si una cosa resulta certa és que Yoav Blum escriu de forma molt amena de manera que els capítols es devoren sols; sí, en part per l'intriga que desenvolupa però en bona part perquè la seva prosa ens fa sentir còmodes i atents.

La novel·la té una estructura que permet conèixer el passat dels personatges (especialment de Dan, el protagonista principal) mentre realitzen accions en el present. Com a flashbacks. L'autor també insereix petits capítols sobre les regles i directrius que han de seguir els artífexs de l'atzar. El resultat és engrescador pel lector perquè mai sap per on tiraran els trets; l'estructura sempre canviant i els diversos salts cap al passat ens acaben per mantenir encara més atents a la lectura.

És més que curiós que no sàpiga definir la novel·la tot i haver-la acabat fa unes hores. Ens trobem clarament davant una fantasia urbana amb elements propis de ciència-ficció sense, però, que l'autor renuncii a temes tan humans com l'amor o la necessitat de millorar i transgredir els nostres propis límits. Tanmateix, el no desentrellar aquesta essència sobre l'origen dels artífexs de l'atzar o de les seves feines anteriors, ens deixa una mica tocats als que esperàvem respostes més raonades. Però com comentava anteriorment, si ens deixem embolcallar pels paràmetres fantàstics amb què treballa Yoav Blum, gaudirem d'una novel·la, repeteixo, original, en ocasions divertida i en d'altres nostàlgica i amb punts dramàtics.

Proveu-la perquè és aire fresc.

Eloi Puig,

06/05/2018

 

Premis:
xx  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.