FANTASIA
 
     
 
 
 
RELAT


DIBUIX
 

L'AGULLA I LA NOIA ADORMIDA
The sleeper and the spindle
(2014)

Relat:
Neil Gaiman


Dibuix:

Chris Riddell

Editorial:
Empúries
(2015)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
69

Altres edicions:

2015 Salamandra (castellà)

 
     
L'agulla i la noia adormida

Neil Gaiman és un veterà en això d'escriure fantasia. El seu nom va lligat invariablement a termes com els somnis o els contes de fades. És un autor que ha tocat des de la novel·la adulta, com en el cas de American Gods – que aviat es posarà de moda-, o l'humor, com a Buenos Presagios, però també la novel·la juvenil com en el cas de Coraline o El llibre del cementiri i naturalment el còmic.

En aquest cas però ens topem amb un format diferent: El del conte de fades il·lustrat. Sí, tots coneixem Stardust, la novel·la i adaptació cinematogràfica homònima que és el paradigma dels contes de fades. En aquest cas però ens arriba un altre relat que si bé no deixa de ser un crossover entre contes clàssics, sí que aporta alguns trets diferencials que val la pena comentar. Però ja que parlem de format direm que es tracta d'un conte il·lustrat per Chris Riddell que a la llarga serà el veritable protagonista d'aquesta col·laboració.

L'agulla i la noia adormida ens trasllada a un conte per tots coneguts: El de la bella dorment. Gaiman parteix d'una base que tothom pot reconèixer per a poc a poc introduir una trama diferent i uns personatges – sense nom- que ben aviat descobrirem que també coneixem d'un altre conte. El fet és que la narració, sense resultar res de l'altre món, et va atrapant poc a poc a mesura que vas llegint però m'atreviria a dir que més per descobrir els canvis que l'autor va incorporant que no pas per un interès intrínsec en ella mateixa. I és que Gaiman tergiversa el conte però sense perdre la seva essència. Simplement ens aporta elements nous que trenquen estereotips d'aquest tipus de narracions. Per exemple el del príncep rescatador, que en aquest cas és una reina qui es treballa el mèrit. Fins i tot i veiem elements impensables en les narracions clàssiques que avui dia no trobem estranys com petons entre membres del mateix sexe i que estimulen a pensar en una llibertat sexual que normalment manca en aquest tipus de contes.

En qualsevol cas, el conte compleix i es llegeix bé però sense esdevenir cap fita imprescindible. Però com comentava, L'agulla i la noia adormida ve acompanyada d'unes genials il·lustracions. I aquí senyors és on caiem rendits davant la feina de Chris Riddel que amb un detallisme malaltís quasi exagerat ens presenta en tots les pàgines dibuixos en blanc i negre sobre el conte de Gaiman. I el que seria una lectura modesta que es deixa llegir es converteix en un petit plaer a gaudir en profunditat. Des de la mateixa portada amb una sobrecoberta semitransparent i continuant per totes i cadascuna de les pàgines anteriors, L'agulla i la noia adormida esdevé un petit tresor per rellegir – o més aviat, per remirar de tant en tant- Crec sincerament que la feina de Riddell s'ha menjat a la trama de Gaiman, quan normalment és la tasca del guionista o del creador de la història la que em convenç més. Si el conte es mereix un nota correcta, la part gràfica sense dubte assoleix un notable i el conjunt més aviat es decanta cap a aquesta darrera valoració.

Llegiu-la però també mireu-la, doncs és una obra preciosa de contemplar i degustar.

Eloi Puig

05/05/2016

.

 

Premis:

 

Recerca:
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.