FANTASIA

AVUI M'HA PASSAT UNA COSA MOLT BÈSTIA
(2012)

Daniel Estorach

Editorial:
Norma Editorial
(2012)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
179

Saga:
Croniques d'un
heroi urbà/1


Lectures relacionades:
Identitats secretres


Altres edicions:

2012 Norma Editorial (castellà)

Avui m'ha passat una cosa molt bèstia  

Si una cosa cal admetre de la fantàstica coberta d’aquesta novel·la és que no enganya a ningú. Tant el títol de la novel·la com la seva il·lustració de portada fan referència explícita a una història que beu directament del còmic. De fet el primer que penses al veure-la és si darrera s’amaga una història com la de la pel·lícula Kick Ass o de còmics marvelians. El cert és que hi ha algunes similituds però és normal si tenim en compte la temàtica triada per l’autor. I així és, Daniel Estorach, creador de l’obra homònima en format de còmic va decidir saltar a la novel·la per explicar la història que feia temps li bullia al cap: Les cròniques d’un heroi urbà.

Aquestes cròniques han de ser una trilogia i quan vaig rebre els dos primers volums pensava que la tercera part no trigaria a sortir. Aquesta és una de les raons per les quals he trigat tant a llegir la present novel·la. Tot i això, dos anys després, l’esmentada tercera part de la saga encara no ha aparegut —ni tinc notícies que ho faci aviat—.

Com deia, a Avui m’ha passat una cosa molt bèstia, obra traduïda del català pel mateix autor ens topem amb una trama 100% comiquera, on un noi de sobte comença a adquirir poders sobrenaturals i decideix convertir-se en apallissador de malfactors. No és una idea original però tampoc crec que ho pretengués en cap moment. L’estructura de la novel·la és en forma de diari personal de manera que sempre observem les reaccions de Daniel, el protagonista, un cop li ha passat quelcom o un cop ha realitzat alguna acció digna de destacar. Aquest fet dóna lloc a capítols curts que es llegeixen amb gran rapidesa i que ens animen a continuar llegint la novel·la doncs la prosa d’Estorach, sense ser massa literària, sí és efectiva i es deixa seguir perfectament bé.

Sobre la trama diré bàsicament dues coses. Per una banda m’agrada comprovar que l’autor vol donar un aire més o menys realista a la novel·la interposant els problemes domèstics de Daniel amb l’us dels seus superpoders (la feina, la parella, la vida social etc…). Crec seriosament que això és positiu. Però per contra, el punt negatiu és la trama que trobo una mica desestructurada amb personatges que intervenen poc i de forma dispar, amb un argument poc arriscat i molt lineal —probablement influenciat per l’estructura de la novel·la— que no deixa joc per massa filigranes.

Tot i que he llegit a gust la novel·la, la sensació que m’ha deixat és de buidor. No he empatitzat massa amb els personatges i tampoc amb les situacions que corren. No és una novel·la que cerqui l’humor però tampoc el dramatisme i es queda a un terme mig i massa grisós pel meu gust. Les accions estan en general mancades de tensió i d’ànima. Per posar uns exemples, no sabem ben bé quin tipus de poders té en Daniel – els intuïm però no sabem com actuen doncs sovint quan en Daniel ataca no recorda què ha fet-. Tampoc sabem l’origen d’aquests poders o el paper que hi juga el seu misteriós mestre. Naturalment entenc que bona part de tot això s’anirà explicant a la resta de la trilogia —pressuposo— però trobo que per ser una primera novel·la amb disposició de continuar l’autor ha posat poc tiberi pel lector.

Com a punts millorables també voldria parlar de la traducció. Tot i que en termes generals és correcta, trontolla en diverses frases fetes que són traduccions literals del castellà i que ressonen malament en català. Però són pinzellades a millorar.

Resumint. Desconec si en format còmic la història del nostre heroi urbà té una estructura molt diferent —em fa pensar que sí després de fullejar-lo— però per a un servidor la novel·la li manca més desimboltura narrativa amb fets i trames que enganxin més al lector. Tot i això és una novel·la que aprova per la lleugeresa i la manca de pretensions literàries amb què Estorach ens l’ha presentada. Veurem com resultarà la segona.

Eloi Puig, 15/12/2015

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.