TERROR CÒSMIC

AGENTES DE DREAMLAND
Agents of Dreamland
(2017)

Caitlín R. Kiernan

Editorial:
Alianza Editorial
(2018)


Col.lecció:
Runas

Núm:
---

Pàgines:
120

Traductora:
María Pilar San Román



Agentes de Dreamland  

Sovint no saber absolutament res sobre una novel·la o una autor/a és un risc que cal prendre. A vegades surt bé, i altres no. I la gran majoria dels cops descobreixes una obra que és força diferent del que t'havies pensat, de les expectatives que t'havies creat.

Mireu sinó Agentes de Dreamland. Deixant de banda l'atracció que em feia la magnifica edició en tapa dura (curiós tractant-se d'una novel·la tan breu) que ha realitzat Alianza Editorial dins el segell Runas i una portada que resulta si més no inquietant, jo no en sabia res de res. Ni tan sols havia sentit mai el nom de la seva autora: Caitlín R. Kiernan.

I resulta que m'he trobat amb una obra complexa, inquietant, continguda, que vol insinuar més que mostrar i que a sobre perpetra una trama argumental del tot endinsada dins l'univers lovecraftià només que amb una ambientació més contemporània. El resultat és bastant sorprenent doncs: Agentes de Dreamland ens aporta informació a comptagotes sobre un estrany succés que va tenir lloc en una remota granja de les profunditats d'Arizona, a través de la post-investigació dels agents especials de Dreamland, un nom naturalment eufemístic per amagar a quins tipus de casos persegueixen.

També descobrirem els interiors d'una estranya secta que propugna l'arribada de quelcom de més enllà de l'espai, un estrany adveniment que esperen de forma submisa i obedient. I poc a poc, a través de capítols mancats d'informació i de converses fredes i enigmàtiques anirem encaixant les peces d'un puzle que ens durà més enllà de l'espai i ens acostarà al terror còsmic imaginat per Lovecraft.

La novel·la és un pèl aspre, incòmoda, tan per la prosa de l'autora que tant ens pot oferir les malaltisses anades d'olla d'una ex-ionqui conversa, com ens pot transportar a través d'estranys flashbacks al passat o al futur o perquè no, descriure'ns les mirades amagades i els pensaments paranoics d'uns agents que saben que estan fent una feina que no hauria de fer ningú. Tot i així, l'autora se'n surt força bé per narrar-nos una història que tot i semblar distant està també creada per influir en la nostra psique i acaba fent-nos agafar alguna que altra esgarrifança.

Potser una mica més de conclusió o d'aprofundiment en certs aspectes dels agents protagonistes m'hagués resultat de més grat (i més còmode). He pensat sovint amb la sèrie True detective per fer símils amb una estructura caòtica, plena de silencis o d'immersions mentals en el cap dels protagonistes i això m'ha portar una certa pau i coherència perquè alguns capítols, especialment els protagonitzats per la ex-ionqui, poden resultar confusos.

Una història doncs, fosca, descarnada però també subtil i enrevessada, lligada als mites de Cthulhu però amb personalitat pròpia, posada al dia pel que fa a la prosa i ambientació sense renunciar a aquelles màximes no escrites de Lovecraft que marcaven tant les seves novel·les i contes: Insinuar més que ensenyar perquè la imaginació del lector faci la resta. Si el que volia Kiernan era deixar-nos amb un regust amarg després de veure com acaba la història, ho ha aconseguit.

Eloi Puig,

21/03/2018


 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.