CF- UCRONIA

AGENTE DE BIZANCIO
Agent of Byzantium
(1994)

Harrt Turtledove

Editorial:
Libros del Atril
(2008)


Col.lecció:
Ómicron

Núm:
---

Pàgines:
364



Agente de Bizancio  

Un es pregunta sovint perquè hi ha tantes ucronies dedicades al món romà. Potser per un sentiment d’admiració mal dissimulat per aquella època? Tots sabem que l’Imperi Romà va ser un exemple de funcionalitat en molts aspectes però que també va tenir les seves parts fosques que ajudaren a que finalment caigués després d’uns quants segles marcant el ritme d’Europa. Tot i així, la part oriental de l’imperi sobrevisqué d’aquella manera fins a començaments de l’Edat mitjana. Doncs bé, Agente de Bizancio és una ucronia sobre l’Imperi Romà d’Orient, altrament dit també Imperi Bizantí; ubicada en el temps a començaments del segle XIV la civilització romana no tan sols ha aguantat les escomeses dels bàrbars del nord i ha superat les pròpies disputes internes, si no que a més es troba en el seu moment de màxima esplendor.

A aquest fet cal afegir també que un personatge clau de la història com fou Mahoma, en aquest univers paral.lel, en aquesta possible ucronia, es convertí al cristianisme i fins hi tot fou santificat i això significa que la religió musulmana no es va desenvolupar de manera que l’escenari que ens presenta l’autor està format bàsicament per un Imperi Romà que ha reconquerit la part occidental de la Mediterrània, que domina el Mare Nostrum amb capital a Constantinopla i que utilitza el grec com a llengua oficial en detriment d’un llatí poc valorat. Un imperi envoltat per altres regnes menys desenvolupats –almenys teòricament- com els franc-saxons, les tribus bàrbares de les estepes i molt particularment l’Imperi Persa que continua sent la gran força a combatre.

Turtledove és un especialista en crear ucronies. Bona part de la seva bibliografia està dedicada a aquest tipus d’històries alternatives i sembla ser que acostuma a escriure llargues sagues. Agente de Bizancio és una excepció, ja que és un llibre sol que recull les aventures d’un espia, un agent especial al servei del l’Emperador romà de Constantinopla. L’autor va escriure llurs aventures entre 1985 i 1989 i aquí estan totes elles recollides. Aquí caldria donar un toc d’atenció a l’editorial per no avisar que el llibre no és una novel.la, si no una sèrie de contes o novel.les curtes unides entre sí per les aventures de Basilios Argyros, el nostre protagonista absolut tot i que també trobem alguns personatges secundaris on destaca amb força el de Mirrane, l’antítesi d’Argyros, el seu contrapès, que dóna més vida a les aventures del romà i que sembra l’equilibri en alguns dels relats.

La impressió que m’ha donat Agente de Bizancio és molt bona. L’autor escriu molt bé, de forma amena però aprofundint segons quins temes creu interessants, amb molta acció i aventura – no tan humor com la cita de la portada ens vol fer creure-, i oferint-nos una lectura que ens enganxa des de la primera pàgina. Ens sentim tornar enrera en el temps i viatjar per l’exotisme dels escenaris que dedicà Salgari a les seves novel.les d’aventures a l’Orient Mitjà, però també ens sentim traslladats a l’era dels descobriments, dels invents, l’època on la religió comença a donar pas a la ciència i on la humanística comença a superar la superstició.

Una de les claus del llibre és el desenvolupament de la societat sota la tutela de la ciència. Turtledove escull els invents com a motor per que l’espia Argyros viatgi a diferents parts de l’Imperi per investigar i a ser possible apoderar-se de les noves tecnologies. No deixa de ser una mica forçat com en només uns 15 anys de la vida d’Argyros, sorgeixen invents com la impremta, la pólvora, el llargavistes o l’alcohol d’alta graduació però que curiosament la majoria d’aquests hagin estat desenvolupats per altres regnes i imperis quan se suposa que Bizanci està en el seu moment de màxima creativitat en les ciències i la cultura. Així veiem com el nostre espia Basilios Argyros es converteix en un lladre de secrets d’altres nacions per a profit de l’Imperi.

En el terreny més de la ciència, hi ha alguns contes molt destacables com per exemple el segon, dedicat a la plaga de la verola que assola la capital –probablement el millor i més dur dels relats- i en la vessant social destaca el tercer, que transcorre a Egipte i que apunta les primeres pautes per millorar els drets dels treballadors. Un dels meus preferits que evidencia encara més la gran prosa de Turtledove és el sisè relat que s’inspira en els cismes teològics del cristianisme del nostre món per especular com seria una fractura de l’església ortodoxa cristiana en aquest món alternatiu. Un relat que podria ser pesat pel tema a tractar, l’autor el converteix en una reflexió més que interessant sobre el paper de la religió, el de la manipulació de les masses i en definitiva sobre el poder de l’església.

El que sí podem entreveure és que l’autor té bons coneixements d’història i que no tracta els temes de qualsevol manera: Sempre ens descriu un escenari concret sense oblidar les ètnies, llengües, religions, costums i maneres de pensar de cada lloc. Ens mostra un Imperi romà que tot i les llengües i religions oficials continua sent un mosaic de cultures. Ens mostra en definitiva un món romà creïble.

En definitiva, es tracta d’especular sobre la història però tot i que mentre la lectura és sempre entretinguda, coherent i molt interessant, potser els resultats d’aquesta especulació són poc concloents. M’explico: la sensació que em deixa aquesta ucronia és la mateixa que em va donar Tiempos de arroz y sal de Kim Stanley Robinson: Sembla que la única conclusió que podem extreure d’aquesta ucronia sigui que els esdeveniments que propicien els grans invents de la humanitat i alguns dels salts qualitatius en la societat humana s’hagin avançat… tot passa igual que al nostre univers – fins hi tot la manera en que es descobreix com combatre la verola- però uns segles abans del que tocaria degut a certes circumstàncies polítiques i ideològiques però en definitiva no hi ha grans diferències entre el nostre món i el de Basilios Argyros.

M’han quedat ganes de continuar llegint ucronies d’aquest especialista. Esperem que Ómicron decideixi publicar-ne més. Són un bon entreteniment per delectar-se en la història especulant en clau de la més pura ciència-ficció.

Eloi Puig, 23/09/08

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: