FANTASIA FICCIÓ

TORMENTA DE ALAS
A storm of wings & Viriconium nights
(1980-1985)

M. John Harrison

Editorial:
Bibliópolis (2005)

Col.lecció:
Bibliópolis fantástica

Núm:
24

Pàgines:
223

Lectures relacionades:
Caballeros de Viriconium




Tormenta de alas  

No se del cert si aquesta novel.la l'ha escrit realment M. Jhon Harrison o tegeus-Cromis, el poeta-guerrer protagonista de Caballeros de Viriconium, la predecessora d'aquesta segona novel.la ambienta a Viriconium. Que perquè dic això? Simplement, Tormenta de alas té poc o res a veure amb Caballeros de Viriconium: Ni l'estil, ni l'argument ni quasi els personatges (fins hi tot es podria llegir per separat). I el fet que destaca més de l'obra és precisament aquest estil poètic, quasi místic que observem en totes i cadascuna de les seves pàgines, talment a l'autor se li hagués encomanat el barroquisme líric de l'esmentat poeta.

Tormenta de alas, a més, abandona tota pretensió de semblar una novel.la de ciència ficció envoltada per un ambient de fantasia èpica com passava a la primera novel.la per abordar temes durs de la ciència ficció: La barreja de realitats, invasions alienígenes, projeccions mentals, etc… Tot un calidoscopi poètic que pot tan encandilar al lector com marejar-lo doncs a vegades sembla que Harrison no tingui les coses clares.

Viriconium està sotmesa en aquesta ocasió als seguidors del Signe de la llagosta, una nova religió que comença a fer estralls pel carrer. A més l'aparció d'una renascuda amb un missatge estrany i ambigu provocarà que un petit grup d'exploradors s'aventurin cap al nord per intentar saber què passa realment.

L'autor no té l'argument ben enfocat, es perd sovint en lirismes (magnífics) que aporten poc a la trama, o s'oblida momentàniament del que estan fent els personatges per continuar describint la terra de Viriconium, la seva decadència, la seva desolació que augmenta dia a dia. En certa manera, Harrison em recorda amb aquesta novel.la a Fritz Leiber: Per la seva prosa a vegades quasi poètica i per assolir unes cotes de qualitat literària realment impresionants però descuidant també els aspectes pràctics de la narració i de la tensió del moment.

Els personatges tenen un paper difícil en aquesta novel.la: La seva desorientació esbossada per Harrison acaba per també desorientar a estones al lector; la bogeria que periòdicament cala a la ment d'aquests és tractada per Harrison com un exercici d'inspiració que no sempre és dut a bon port.

Una novel.la doncs que pot agradar molt o poc depenent molt del moment en que sigui llegida i de l'estat d'ànim del lector. Tant se la pot valorar amb un "6" com amb un "9", amb un aprovat justet com amb un excel.lent. Realment la decisió és dificil. Cal basar-se amb els criteris literaris? O potser amb criteris de diversió i originalitat? Sigui com sigui, és una novel.la a rellegir amb calma per assaborir el que l'autor és capaç de proporcionar al lector: Una trama coherent però dispersa, desenfocada; una prosa exquisita i uns personatges potser poc desenvolupats però que en el fons formen part d'aquest "gran" personatge que és la Terra dessolada després de milers de civilitzacions que l'han explotada: Viriconium.

Com a colofó, l'editorial ha tornat a colocar un dels relats escrits anys després (1985) al recopilatori Viriconium Nights. Sincerament s'ho haguessin pogut estalviar: El relat té un estil completament diferent al de la novel.la i no aporta res al conjunt de l'obra sobre Viriconium. Trobo una mala idea aquesta de barrejar aquests relats amb les novel.les, doncs només fan que baixar la valoració que li atorgaria al llibre.

 

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: