LA TARONJA MECÀNICA
A clockwork orange
(1962)

Anthony Burgess

Editorial:
Proa (2001)

Col.lecció:
Proa Butxaca

Núm: 39

Pàgines: 228

Altres edicions:

CASTELLÀ:
1976 Minotauro

1988 Minotauro

1999 Bibliotex. Biblioteca El Mundo, Col. Milenium, 83

2003 Minotauro, Kronos, 21

Afirmar que en aquest llibre es tracta algun tema de ciència ficció és un pel agosarat. La Taronja mecànica té ingredients per ser considerada una distopia però frega aquella invisible frontera anomenada per alguns mainsteam, o sigui quan una novel.la de ciència ficció o fantasia és publicada i llegida pel gran públic... Simplement perquè sembla realista, perquè segueix la corrent general...

Com deia,La Taronja mecànica pot passar per una distopia en tota regla: Govern totalitarista, futur de la societat incert, violència expressada a través de la milicia, etc, etc, però tot això tractat d'una forma un pèl llunyana. No, el tema principal de la novel.la no és descriure i fer-nos viure una societat distòpica si no només alguna de les seves conseqüències: En aquest cas la ultraviolència expressada per grups de joves que es dediquen a apallissar, robar i fins hi tot matar en aquest món incert en que viuen.

Burgess realitza un exercici profund per fer-nos entendre la manera de pensar del protagonista Àlex i dels seus companys. Amb una narració en primera persona vigorosa, Àlex ens mostra el seu món, un món que comença de nit i que acaba a la matinada, un món on deixa anar el seu inconformisme a través de la violència. Però no sempre li surten bé les coses i en un atac frustat es veu empresonat i inmers en un procés de rehabilitació molt dur, tan o més violent que els mètodes que emprava ell mateix a les nits. Aquesta doncs, és la història de l'Àlex, de la violència que expulsa cada nit al carrer i de la violència que el pretén rehabilitar... Un sentiment com es pot veure que queda ben palès al llarg de la novel.la

El més interessant del llibre però és que l'autor s'expressa en nadsat, el particular dialecte que tenen alguns grups d'alodescents. Tot el llibre conté nombroses paraules i frases fetes en aquest argot però tot i que al començament costa digerir què ens diu el protagonista, a mesura que avances en la trama, el nadsat va formant part de la teva forma de pensar i t'endinsa més en la pell dels violents.

L'argument és correcte sense ser res de l'altre món però aquesta manera d'expressar els pensaments, aquest argot tan casolà i llunyà alhora fa que la novel.la prengui una altra dimensió i que penetri més dins el teu cap.

Una bona novel.la doncs, que proporciona un missatge directe sobre les repercussions d'una societat distòpica futura. Un missatge del qual la societat actual en pot aprendre molt.