CF CONTACTES

PÍCNIC JUNTO AL CAMINO
Píknik na obochinie
(1972)

Arcadi i Borís Strugatski

Editorial:
Ediciones B (2001)

Col.lecció:
Nova

Núm:
143

Pàgines
: 235


Altres edicions:

CATALÀ:
'1986 com a Stalker, pícnic a la vora del camí. Pleniluni. Ciència ficció, 9

CASTELLÀ:
1972 Emecé, Ciencia ficción , 26 (Com Pícnic Extraterrestre)



Pícnic junto al camino  

Pícnic junto al camino és una d'aquelles obres que guardes a la biblioteca amb més respecte. Un respecte adquirit en la lectura ràpida, clara i colpidora d'una novel.la inspirada, d'una novel.la que es situa entre el millor de la producció literària dels germans Strugatski i potser també dins el millor de la ciència ficció russa.

No havia llegit res encara d'aquests germans, un duo curiós, doncs un és filòleg i l'altre astrònom, ho sigui un és de lletres i l'altre de ciències… i si totes les seves obres tenen aquest equilibri tan delicat que aporten aquests dos enfocaments, el científic i l'humanista no m'estranya que llurs obres assoleixin aquest nivell de qualitat.

L'arribada i la ràpida marxa de éssers extraterrestres al nostre planeta fa que la conciència de la societat trontolli, però encara ho provoca més el fet que els visitants han deixat darrera seu diverses Zones d'aterratge plenes d'objectes abandonats. L'estudi d'aquests objectes creats per una tecnologia superior és l'objectiu principal del món científic però també del mercat negre i les màfies, interessades en vendre els possibles descobriments al millor postor. Aquí intervenen els Stalkers, buscadors furtius que es juguen la vida per una comissió, per uns quants diners. El problema radica en que entrar en aquestes Zones és molt perillós i sovint provoca la mort i tampoc assegura que els objectes rescatats sigui d'utilitat doncs la majoria no se sap per a què serveixen ni quina utilitat poden aportar a la humanitat.

Aquest és l'argument de sortida que ens presenten els autors, un argument que gira entorn al poc que coneixem de l'univers, a l'insignificants que som davant del fet de la visita extraterrestre, com si fossim formigues que volem saber què han abandonat els humans en un pícnic al camí. En aquest sentit és ineludible parlar d'una altra novel.la escrita onze anys enrera també per un escriptor de l'òrbita soviètica com era Stanislaw Lem. Em refereixo es clar a Solaris. Totes dues comparteixen aquesta explosió d'idees sobre la incomprensió de l'univers i la nostra pròpia consciència dins aquesta inmensitat.

També vull referir-me a una novel.la posterior, Pórtico de Frederik Pohl per comparar semblances en el sentit que les dues novel.les mostren un ventall de possibilitats en l'estudi d'artefactes extraterrestres però alhora també insisteixen en la manca de coneixements de la raça humana per saber què té davant els seus ulls… com si fossim només les formigues del pícnic que intenten menjar-se un bolígraf però que a vegades troben una molla d'entrepà que sí poden aprofitar.

Pícnic junto al camino és una novel.la que tracta sobre la dura realitat (aquí, la vessant humanista que comentaba anteriorment) en un món intransigent, que no perdona. El protagonista, un Stalker ha de lluitar més contra els problemes socials en que viu diàriament com l'alcoholisme, les mutacions de la seva filla i la desesperació d'una societat que no sap per on navega que contra les mateixes Zones on s'aventura a cercar objectes.

La novel.la està estructura en quatre parts -quatre capítols- de diferent estil. En el primer, el nostre protagonista descriu en primera persona la fascinació i els horrors de les Zones estraterrestres; a la segona part els autors ja comencen a deixar entreveure la realitat de la societat vinculada a les Zones; a la tercera part cal destacar uns diàlegs inquietants però magnífics entre un científic i un enginyer que parlen precisament sobre cap on va el nostre món, qui som nosaltres, i en definitiva es pregunten algunes de les qüestions filosòfiques que més ens inquieten avui en dia. Finalment, la quarta part ens obra les portes a la desesperació i la intansigència de què parlava abans en un final que cuida més la vessant humanística que la científica.

Així doncs, ens trobem davant una obra madura, que invita a la reflexió, que ens transmet una explosió d'idees i que ens fa aturar a pensar més en nosaltres que en l'univers. Una obra de prestigi, narrada amb total maestria.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: