CF REFLEXIÓ / CONTACTES

LA MÀ ESQUERRA DE LA FOSCOR
The left hand of darkness
(1969)

Úrsula K. Le Guin

Editorial:
Pleniluni (1985)

Col.lecció:
2001

Núm:
7

Pàgines:
247

Altres edicions:

2006 Planeta De Agostini. Biblioteca de ciencia ficción

1980,1984, 2000, 2002 Minotauro

1980 Edhasa

La mà esquerra de la foscor  

Cada cop veig més clar que les interessants idees que aporta l'autora en les seves novel.les no acaben de cuallar en mi.

La mà esquerra... és una novela filosòfica, on l'argument és de fet, el menys important: Una típica situació de "Primer Contacte" entre un ens econòmic i místic (l'Ekumen) format per una vuitantena de móns -entre ells la Terra- i el planeta "Hivern", habitat per humans acostumats a l'extrem clima del planeta, que m'atreveria a definir com una antítesi a Arrakis (Dune)-.

L'autora, a través d'una extraordinaria fluidesa narrativa ens narra les peripècies d'aquest primer enviat al món d'Hivern. El llibre es divideix en dues parts diferenciades però sense separació: Una primera on predomina una lleu intriga política i on se'ns mostra la realitat sexual dels habitants d'Hivern i una segona, amb tan sols dos protagonistes en un "de tu a tu" insòlit per regions àrtiques meravellosament descrites i on es plantejen els principals temes culturals, sexuals i místics que regeixen la novel.la.

Més que res però, la novel.la té un caire reflexiu, social; planteja hipòtesis i dóna conlusions, però sobretot tracta magistralment el tema de la sexualitat dels habitants del planeta. Els habitants d'Hivern són hermafrodites, així de simple. Les explicacions sobre aquest origen i les implicacions en la civilització del planeta i dels llurs nacions són especulacions no carents de lògica. La barreja entre aquest particular fenòmen i la filosofia que intenta mostrar Le Guin en la seva Història és amena però poc sustancial. Vaja, que no t'entra a dins.

A La mà esquerra de la foscor li falta argument, una mica com va passar amb Un Mag de Terramar, li falta quelcom on agafar-se. La lleu intriga política que esmentava abans no la veig suficient per soportar tot el llibre i la llarga travessa a través del Gel tampoc. La manca d'intriga és potser normal en un llibre de caire filosòfic però això provoca una certa apatia en certs capitols.

Això sí, com he dit més Amunt sobre les capatitats narratives de l'autora no tinc res a dir: Deixant de banda que s'en surt molt bé descrivint llargs trams de llibre on pràcticament no passa res, els capitols estan descrits en primera persona per dos dels protagonistes, cosa que dóna una visió cultural diferents sobre els aconteixements que s'hi descriuen. També hi ha alguns capitols que ens recorden velles llegendes i mites del Planeta Hivern i que ajuden al lector a aprofundir en la cultura dels seus habitants.

He posat 4 estrelles a la novela bàsicament per que crec que es mereix una segona lectura però haig de fer constar que m'esperava molt més d'una de les noveles més adorades del gènere en el passat segle. Potser és que la meva sensibilitat filosòfica no està a l'alçada...encara.

 

Premis:

1969 Nebula
1970 Hugo

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: