TERROR PSICOLÒGIC

LA LARGA MARCHA
The long walk
(1979)

Stephen King

Editorial:
Martínez Roca (1989)

Col.lecció:
Gran Super Ficción

Núm:
---

Pàgines:
286

Altres edicions:

2004, RBA

2000/ 2003 De Bolsillo, Biblioteca Stephen King, 19 / Best seller 102/19

1998 Plaza & Janés, Biblioteca Stephen King, 19 / Best seller 102/19

1987, Círculo de lectores



La larga marcha  

Molt sovint un plantejament senzill pot resultar tan o més efectiu que un argument complex, dissenyat fins al mínim detall. Aquest és un d'aquells llibres que he estat remenant més d'un cop pels mercats de segona mà però que mai em decidia a comprar. Precisament per la senzillesa de l'argument (i de la contraportada, tot cal dir-ho), no m'havia atrevit a comprar-lo fins aquest darrer estiu.

El fet que l'autor fos un mundialment reconegut Stephen King afegia encara més controvèrsia a la meva decisió. Si bé, m'agrada la seva prosa, d'aquesta obra no n'havia sentit a parlar massa… i me la prenia com una novel·la primerenca o potser no a l'alçada de clàssics del mestre del terror. Però m'equivocava: King va idear un argument molt senzill -no pas simple- i el va desenvolupar de forma colpidora fent que la novel·la resultés tan impactant com original.

Ubiquem-nos: EUA, en un moment indeterminat que no s'arriba a concretar, sembla un segle XX amb trets ucrònics, alternatius, però que l'autor no li interessa deixar clars doncs enfoca tota la seva atenció en la premissa de la novel·la: Mostrar el terror absolut davant de la mort propera. Com? Amb una malsana competició esportiva. Cada any cent nois voluntaris realitzen una marxa per la carretera. Han de caminar a un ritme mínim de 6,5 Km/hora; cada cop que baixen d'aquesta fita mínima reben un avís per part de l'exèrcit que els va al darrera. Després del tercer avís són morts a trets allí mateix. La marxa no conclou fins que queda una sola persona dempeus. El premi… qualsevol cosa que es demani.

King, per una banda critica la societat consumista que necessita veure sang, patiment i dolor. La marxa es retransmet per televisió en una mena de reality show i la gent embogeix, s'excita i clama contra els marxadors o a favor d'ells. I per l'altra, l'autor busca conèixer la ment dels marxadors. La novel·la no deixa de ser una especulació, en clau de terror psicològic, sobre la proximitat de la mort. Tots saben que poden sentir els trets que significaran llur mort en qualsevol moment, només reduint el ritme; tots els marxadors saben que els amics que facin hauran de morir per salvar-se ells mateixos. Tots temen que l'esgotament de caminar dies i dies pot fer que acabin morts o amb seqüeles encara que guanyin la prova. La senzillesa de l'argument es centra en les interactuacions entre els diferents protagonistes, les seves rivalitats, les seves pors personals, l'ajuda que es dispensen, l'odi que es professen… tot un ventall de possibilitats que l'autor explota magníficament.

L'autor escriu amb passió, amb un èmfasi que em fa recordar les seves millors obres, té terreny per explorar i té la capacitat per fer-ho. Utilitza els diàlegs entre els participants per explicar-nos perquè són allí i usa els pensaments més profunds d'aquests per mostrar-nos el dolor, l'esperança, el patiment i el terror que han d'afrontar davant la carretera. L'autor aprofundeix paradoxalment tant la relació de grup com la solitud dels marxadors. Analitza els sentiments dels participants de forma escruixidora… com poden passar de la llàstima, a l'arrogància o a la camaraderia, i d'aquí a la desesperació més absoluta.

Potser ens hagués agradat saber el perquè de tot plegat, en quina societat ucrònica o futura ens trobem per entendre que el govern recolzi una prova tan dramàtica i forassenyada com aquesta. King només en deixa entreveure alguns aspectes sobre aquest punt però crec que en aquest sentit al lector li manca més informació.

Un altre aspecte que crec hagués estat interessant és que King ens hagués traslladat a la ment d'alguns dels participants i no només a la del protagonista; en un estil semblant a l'emprat per Martin en la seva -encara- inacabada heptalogia fantàstica, Cançó de foc i glaç; d'aquesta manera encara haguéssim gaudit més de les sensacions i pors sota diverses perspectives.

Així doncs, una novel·la que juga a trencar esquemes i que fa que el mateix lector realitzi apostes mentalment sobre qui guanyarà finalment la competició afegint-se sense voler-ho a la torba de gent que anima i contempla amb morbositat els marxadors. Significa això que en el fons la condició humana és capaç d'assumir aquestes barbaritats? No observem tots nosaltres embadalits els desastres bèl·lics o naturals que ens ofereix la televisió i en canvi fem cas omís a notícies més agradables o a programes més innocus? Potser la nostra racionalitat és la única diferència entre la societat civilitzada i la barbàrie, però no sempre la cultivem com seria necessari. La larga marcha és una obra de ficció però a vegades em pregunto si no seria fàcilment aplicable a una societat cada vegada menys compromesa i èticament corrupta com la nostra, capaç d'emetre sense parar reality shows sense cap mena de sentit. Encara estem molt lluny de voler una "Larga marcha", però estem assentant les bases.

La idea ha estat present també en altres mitjans, com per exemple a la pel·lícula japonesa Battle Royale on cent nois i noies han de matar-se mútuament en una illa fins que en quedi un de sol, el qual rebrà el millor regal de tots: La vida.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: