LA HERMANDAD DE LAS ESPADAS
The Knight and knave of swords
(1988)

Fritz leiber

Editorial:
Martínez Roca (1992)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 33

Pàgines: 296

Saga:
Fafrhd y el ratonero gris

Lectures relacionades:
Espadas y demonios
Espadas contra la muerte; Espadas entre la niebla; Espadas contra la magia
Las Espadas de Lankhmar
Espadas y magia helada

Doncs han passat quasi bé 10 anys des de que un amic em va recomanar per primera vegada llegir Aciago encuentro en Lankhmar, un dels contes que componia el Primer volum de la saga de Fafrhd y el Ratonero Gris. I Aquí estic, uns anys més tard, intentant fer una petita ressenya sobre el darrer volum d'aquesta: La Hermandad de las espadas.

I què puc dir que no hagi comentat en anteriors ressenyes? Si encara a vegades em pregunto perquè he anat llegint tots els volums de la saga, quan alguns d'ells m'han desconcertat fins a l'extrem d'aturar la lectura del següent volum durant anys però altres m'han fet aflorar un somriure d'orella a orella mentre m'estava dient: "Eloi, això és bo, molt bo... No t'ho deixis perdre!". Suposo que el fet de que la saga s'hagi escrit en diferents períodes i sense massa ordre cronològic ha fet decaure l'interès en ella, però el que Fritz Leiber tingui un domini de la prosa tan deliciós ha provocat que m'hagi obligat a seguir llegint més pel continent que pel contingut, més pel plaer de llegir bona literatura que per que les aventures dels dos brètols (parlo carinyosament) siguin molt adictives.

La Hermandad de las Espadas doncs ens presenta les darrers aventures dels protagonistes de la saga. I l'acció dels quatre contes que el conformen segueix immediatament als fets succeits a l'anterior volum: Espadas y magia helada. Els dos primer contes no passaran a la història: Em refereixo a Magia marina i La criatura marina, aquest darrer més simpàtic. El tercer (La maldición de los pequeños y las estrellas) retorna a l'aventura on intervenen els particulars Deus de Newhon, que ja altres vegades han fet patir petites desgràcies als dos herois. És un conte entranyable, sense resultar perfecte, que recorda en bona mesura a Bajo los pulgares de los dioses (Espadas y magia helada).

I finalment, Leiber ens escriu El ratonero desciende. Una de les aventures més fantasioses escrites per l'autor on a part de la increïble (literalment) mala passada que se li fa al ratonero, serveix de pretext per recordar-nos bona part de les aventures dels dos herois. Així, apareixen personatges d'altres volums entre els que destaquen Hisvet i Frix (Las Espadas de lankhmar) i Quarmall, (Espadas contra la magia). És un conte (quasi una novel.la curta) que manté la tensió però que també se'n va per les branques, on les bones idees inicials acaven emigrant i on l'autor sembla que simplement s'ho vulgui passar bé en la darrera aventura de Fafrhd i el ratonero. Un conte que et pot narrar des dels terror més profund i inquietant a l'aventurà més sensual (i lèsbica) que recordo. En definitva, un conte que s'acaba ben bé com pot però que té grans detalls.

I això és tot. Enrera quedaran petites obres mestres com Aciago encuentro en Lankhmar, Malos tiempos en Lankhmar, Los señores de Quarmall o la novel.la Las Espadas de Lankhmar. Tota una saga que cal saber apreciar tot i els altibaixos i que de ben segur té una cosa a favor: L'enorma influència que ha donat a autors posteriors.