LA FUERZA DE SU MIRADA
The stress of her regard
(1989)

Tim Powers

Editorial:
Gigamesh (2004)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 27

Pàgines: 550

Altres edicions:

1992 Martínez Roca, Gran Fantasy

1992 Círculo de Lectores

Quan Gigamesh va anunciar que rescatava per la seva col·lecció aquesta novel·la em vaig alegrar molt ja que per a molta gent (el mateix Alejo per exemple) és considerada la millor obra de Powers. Vaig pensar a comprar-la al moment però encara tenia el regust agredolç de la seva última obra: Declara. Les seves bones idees diluïdes en una ambientació precisa però que llastrava la novel·la, la seva manca de ritme malgrat el seu originalidad… de manera que vaig esperar un temps i he acabat llegint-la un any després de la seva publicació.

El resultat? Sorprenent. Powers parteix d'una idea senzilla per anar teixint un argument molt complex al voltant de personatges històrics i ficticis de forma embriagadora. Aquest no és un adjectiu gratuït ja que no podem degustar l'obra amb calma, com un bon vi, ens l'hem de beure amb continuïtat i concentració per assaborir tots els diferents sabors, els diversos fils argumentals que planteja l'autor i si ho aconseguim (reconec haver repassat algunes pàgines més d'una vegada) haurem arribat a llegir potser un dels millor llibres de fantasia històrica que s'hagin publicat mai, tant pel seu rigor cronològic, pel seu ritme trepidant, com per les seves abundants idees innovadores. Però acabarem una mica beguts.

Powers aconsegueix fer semblar real una història fantàstica ambientada a començaments del segle XIX, en un moment de màxima exaltació del romanticisme, a través de fets i personatges històrics que intervenen profundament en l'obra. L'autor ens introdueix al món dels poetes romàntics, concretament en part de la vida de Byron, Shelley i de Keats (aquest últim també molt homenatjat en un ja clàssic de la ciència-ficció com és Hyperion). La relació que tenien aquests poetes anglesos amb les seves muses és la clau de la història: Les muses no eren més que vampirs, éssers pertanyents a un altra raça que alimentaven l'intel·lecte i la inspiració de les persones a les quals estaven vinculats però de les quals també en cobraven un preu elevat. A les aventures d'aquests poetes fa falta sumar les desaventures de Michael Crawford, el principal personatge (fictici) de la novel·la, el qual s'introduirà en aquest altre món esotèric i fantàstic amb una invitació involuntària sense aparent importància, per acabar formant part de fets polítics importants propis de l'època.

Aquesta és una altra clau de l'obra de Powers, començar la història amb fets senzills per anar complicant-los a mesura que avança el llibre. L'argument, com deia abans, és complex i l'autor es recrea marejant el lector, però si tenim paciència anirem descobrint els petits secrets que ens amaga el text i l'autor ens anirà revelant els perquès en els moments oportuns. Una altra característica de les novel·les de Powers és que els seus herois les passen magres per complir els seus propòsits. Aquest fet és un paradigma en la Força de la seva mirada, Déu! Mai no havia vist un personatge de novel·la patir tant i de forma tan salvatge! Powers s'encarnissa d'una manera tan desmesurada amb el físic i amb la ment de Crawford que per força arrenca la complicitat del lector… si es que tu mateix l'ajudaries si poguessis!. És increïble, m'encanta la manera que té l'autor de mutilar, ferir, perseguir i destrossar els seus herois (em recorda als meus pobres jugadors quan jugo a rol). Crec que és una manera de demostrar que les coses no són sempre fàcils, que per guanyar fa falta pagar un preu i que el patiment dels personatges ens fa semblar més real el que llegim.

A l'Igual que en altres novel·les seves com Las Puertas de Anubis i En costas extrañas, Powers utilitza la màgia per facilitar els seus arguments però ho fa seguint tota una sèrie de regles precises, tot un llistat del que poden fer els personatges i del qual està prohibit i en quines circumstàncies. Aquest és un detall que valoro particularment ja que proporciona al lector un lloc a què agafar-se entre tanta màgia i éssers fantàstics, dóna forma a un univers propi on la màgia existeix però de forma controlada i definida.

Afegir també que l'obra segueix una coherència extrema i que el ritme és constant. Que els personatges estiguin, a més, molt bé definits i que el seu temperament i personalitat es vegi arrossegada pels estats en els quals es troben quan existeix el vincle amb els vampirs és un valor afegit a la novel·la. La meticulositat amb què Powers es documenta per a les seves obres és extrema i estic convençut que abans d'escriure el llibre va absorbir les biografies dels poetes anglesos que apareixen. L'únic "però" que li trobo és que l'autor podria haver deixat més clar l'argument en alguns moments de l'obra, el mareig constant de situacions provoca que de tant en tant et perdis en la història.

En definitiva una obra major de Powers, segurament capital en la seva carrera com a escriptor, la segona amb més bones crítiques després de Las Puertas de Anubis, potser aquesta és més original però també resulta més embriagadora que la primera, més inesperada en molts aspectes. Però aconseguir aquesta barreja de fantasia, terror, erotisme i sobretot bona literatura al mig d'una aventura que transcorre entre Anglaterra, Suïssa i Itàlia, és a dir en llocs coneguts i físics com Berna, Roma o Venècia és difícil, molt difícil, potser el mateix Powers gaudeix del favor de certes muses…