FANTASIA HISTÒRICA

ELEMENTAL, QUERIDO CHAPLIN

(2005)

Rafael Marín

Editorial:
Minotauro (2005)

Col.lecció:
Ucronía

Núm:
---

Pàgines:
254



Elemental, querido Chaplin  

"Una novel.la de Sherlock Holmes". Aquest és el subtítol que defineix la novel.la que tenim entre les mans. Així de simple? Òbviament no. Darrera d'aquesta senzilla frase s'amaguen forces coses més.

Rafa Marín és un autor que he seguit de forma desigual: Fa uns anys vaig llegir -ja en la segona edició de la novel.la- la seva opera prima i possible obra magna: Lágrimas de luz. Després li vaig perdre la pista fins que el vaig trobar on menys m'esperava: En el món del còmic, doncs un altre afició que compartim el gadità i jo són les aventures i desventures dels 4 Fantàstics, on ell en va ser guionista d'urant una temporada, col.laborant amb aquest gran dibuixant que és Carlos Pacheco.

Elemental, querido Chaplin és un títol atraient, un títol que en el fons no amaga res: Sota la premisa que Sherlock Holmes va existir de veritat, -Marín ens ho deixa ben clar en el Proleg, amb una divertida complicitat gens encoberta de Rodolfo Martínez i les seves obres que també parlen del detectiu- l'autor ens recrea aquell Londres de començaments del segle XX, amb una trama de conspiracions maquiavèliques, éssers fantàstics i personatges misteriosos perquè per una banda gaudim d'una aventura atípica de Holmes i per l'altra reconstruïm en visió futura a un personatge real que esdevindrà famós: Charles Chaplin.

Marín barreja la ficció amb la realitat, prenent per una banda la vida real de Charles Chaplin en els seus inicis com actor a Londres, i també d'altres personatges que trepitjaren aquells carrers de Londres o Berna com Oscar Wilde o Albert Einstein amb personatges de novel.la com el propi Holmes o Fu Man-chú. Una idea gens descabellada que ja va donar els seus fruits anteriorment sota la ma del guionista Alan Moore i la seva magnífica La Liga de los Hombres Extraordinarios (no així la pel.lícula del mateix nom que resulta patètica). Així doncs la vida de Chaplin es veura inmersa en un cas d'en Sherlock Holmes. Chaplin ens anirà narrant les seves experiències en primera persona i poc a poc anirem veient com crea el personatge que el farà famós una vegada a Amèrica. Aquest potser és una de els parts més fresques de la novel.la doncs Marín s'ho fa venir bé perquè tinguem deja vu constantment de les pel.lícules de Chaplin: El Gran Dictador, Tiempos Modernos, i el seu personatge estrella: El rodamón de les seves pel.lícules mudes.

Marín aposta per un llenguatge directe en una novel.la que té una longitut perfecta. Tot i que a vegades li venen aquells atacs de barroquisme literari a que recorria sovint a Lágrimas de Luz (trobo que dedicar quasi tres pàgines a parlar d'un mareig és exagerat). Però la lectura en general és fluida i interessant. Intenta sorprendre i ho acosegueix a vegades i es deixa llegir amb molta placidesa. L'argument en sí comença bé per anar creixent i distorsionant-se a extrems molt curiosos i que demostren la capatitat imaginativa de Marín. En contra m'atreviria a dir que deixa algun que altre tram una mica penjat, encara que la història no se'n ressenteix. També afegir que el final és una mica ràpid i acabat talment com si es tractés d'una pel.lícula d'acció. Molt espectacular i poc raonat. Potser la pitjor part de la novel.la.

Marín juga fort amb les vides de Holmes i Chaplin. No cal ser un erudit de les novel.les de Sir Arthur Conan Doyle per entendre aquesta, però ajuda el fet d'haver llegit quelcom abans sobre el detectiu. Per la seva banda, m'agrada la barreja de que parlava abans entre personatges ficticis en un món real i de les constants referències -directes o indirectes- a obres contemporànies com Frankenstein o Dràcula. La part fantàstica de la novel.la és precisament aquest joc, aquesta barreja de realitat i ficció, aquest esment de paraules com "Vampir" o "Mort vivent" en un món dominat per la polícia d'Scotland Yard.

També cal dir que la intersecció dels dos personatges principals- Holmes i Chaplin- es veu forçada, mal maquillada per un encontre anterior entre els dos i que obra la novel.la. Però en el fons, el que compta és que el gadità ha tingut la bona idea de fabricar aquesta mescla i de presentar-nos una novel.la amena, detallada i constant. Una obra que no considero utòpica tal com insisteix l'editorial, si no del més pur estil de la fantasia històrica.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: