DRÁCULA
Dracula
(1897)

Bram Stoker

Editorial:
Plaza & Janés (1997)

Col.lecció:
VIB

Núm: 50-3

Pàgines: 490

Altres Edicions:

CATALÀ:
2004 Barcanova. Ataviana Jove, 56
1989 Laertes. L'arcà, 8
1984 Laertes, Els llibres de Glauco, 8

CASTELLÀ (Darreres edicions):
2006 Umbriel, Narrativa
2006 Ediciones B, Byblos, 835/2
2006 Alianza Editorial
2005 Mondadori, Grandes Clásicos
2005 Valdemar, Gótica, 59
2005 Edebé, Noches del tiempo, 19
2000, 2003, 2005 De Bosillo, Besseller, 200
2001,2003, 2004 EDIMAT
2003 Planeta de Agostini
2001 Anaya, Tus libros
2002 RBA, Clásicos del terror
2001 Suma de letras, Punto de lectura
2001 Gaviota, Clásicos universales
2000 Plaza & Janés, Jet, 200

BASC:
2001 Hiria, Narratiba

GALLEC
1999 Xerais, Xabarín, 59

Dràcula és l'orígen, és el començament del mite vampíric i de tota la parafernàlia que l'envolta. I cal reconèixer el mèrit d'aquest primer pas en la propagació del vampir (la creació, de fet és força anterior), una tasca si més no dificil en plena època victoriana anglesa on mai s'havia sentit a parlar d'aquest ésser.

La novel.la és molt bona, això sí, cal posar-se una mica en l'època en que va ser escrita (finals del segle XIX), on queda palès el masclisme (sobretot a la classe alta londinenca) i on la religió cristiana hi té un paper molt marcat. Potser aquest rol tan evident de la religió i la moral de l'època són els aspectes que queden més desfassats avui en dia, però ens mostren perfectament el Londres (i l'Europa Central) de finals del segle XIX, sobretot, com he dit en la classe alta.

Bram Stoker ha estructurat la novel.la íntegrament en forma de diaris i reculls de premsa de manera que els esdeveniments ens són explicats pels mateixos protagonistes proporcionant una informació molt acurada. Aquest fet, a més, ajuda a llegir la novel.la, doncs es produeixen pauses molt sovint.

És possible que hi manqui una mica més de Terror (almenys pels cànons dels nostres dies) i que la novel.la es faci un pèl repetitiva en el seu tram central però en cap moment avorreix. La presentació del vampir i del que representa es dóna a poc a poc, s'introdeix gradualment, potser per anar acostumant al lector a aquest nou horror inventat per la ment de Stoker.

Potser un dels fets més interessants és que Bram Stoker va invertar-se un ésser sobrenatural amb un poder immens però també amb grans debilitats i punts febles, això dóna molt de joc, proporciona un equilibri i ens fa gaudir veient els punts febles del vampir (Molt targiversats en altres novel.les i pel.lícules) però també les seves enormes avantatges en vers els vulgars mortals.

Finalment, només afegir que el personatge del comte Dràcla és el més carismàtic i misteriós, la llàstima és que se l'explota poc en la novel.la. Bram Stoker prefereix sempre parlar d'indicis i sensacions a descriure'ns amb detall les activitats del compte (Exepte en contades ocasions).

Una novel.la imprescindible que va inventar tot un gènere.