CF- COLONITZACIÓ

CÁNTICOS DE LA LEJANA TIERRA
The songs of distant Earth
(1986)

Arthur C. Clarke

Editorial:
Plaza & Janés (1989)

Col.lecció:
Jet

Núm:
126

Pàgines:
251

Altres edicions:

1987 Circulo de lectores

1987 Plaza & Janés. Col. Éxitos Plaza & Janés

1990 Emecé Editores

1996 Ediciones B. Col VIB nº17/4

Cánticos de la lejana Tierra  

Arthur C. Clarke és un des escriptors més reconeguts de la CF mundial. Cal dir que no he llegit moltes obres d'ell per ara, la sèrie de Rama i Venus Prime II Torbellino són les meves experiències amb aquest autor. I no massa satisfactòries precisament.

Cánticos de la lejana Tierra és una novel.la senzilla que busca més l'especulació científica que la complicitat amb el lector. Es llegeix bé, té un argument de base força interessant i no deixa de ser una obra correcta. Però aquí s'acaba tot: Els personatges no estan desenvolupats, no tenen profunditat, actuen com per inercia. Clarke no sap transmetre les seves emocions i els presenta molt fredament. Les relacions entre ells són sovint confuses, sense massa sentit. A més s'oblida d'ells en molts capítols per tornar-los a introduir més endavant. No hi ha una coherencia en aquest aspecte.

Clarke és capaç de mantenir al lector llegint sense avorrir-lo però no aconsegueix mai enganxar-lo a la lectura, crear-li una adicció per la història. Els capítols són curtíssims i ajuden a avançar la novel.la, però a vegades tens la sensació que estiguin dissenyats per a un públic poc exigent.

El principal defecte de l'obra és que té un argument interessant però sense explotar: La Terra i de pas tot el sistema solar es destruit per un accident natural. La humanitat, que ja sabia el que li venia a sobre, ha estat enviant naus per colonitzar altres móns. per evitar l'extinció total de la raça humana. Un d'aquests mons és Thalassa, un planeta quasi completament cobert per aigua. Allà hi viuen feliçment una de les primeres expedicions humanes enviades lluny de la Terra, però ara n'hi arriba una altra, enviada segles més tard i que posseeix una tecnología superior.

Aquest punt de partida, com deia, és francament innovador, i Clarke obra les portes a l'especulació sobre l'evolució humana tan en el camp de la cultura, com de la ciència, però no aprofundeix en cap d'ells. Fins hi tot la possible vida intel.ligent extraterrestre que és un tema molt ric i on es podria tenir una bona història -sempre sota els paràmetres científics en que es basa Clarke en les seves obres- es deixa una mica de banda a favor d'altres temes psicològics que no arriben a enlloc.

En general doncs, tenim entre les mans una especulació sobre la colonització d'altres planetes en un moment d'extrema crisi, tot plegat narrat de forma senzilla i amena però amb un argument que li manca desenvolupament. Pràcticament no passa res una vegada les bases de la línia argumental s'estableixen al començament de la novel.la. Tan sols lleugers trets especulatius que t'ajuden a finalitzar-la però no a atorgar-li una bona valoració.

Co a mínim, però la novel.la va servir d'inspiració a Mike Oldfield per composar tot un clàssic dins la seva discografia: "Songs of distant Earth".

 

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: