CF- COLONITZACIÓ

EL CANT DE LES DUNES

(2006)

Jordi de Manuel

Editorial:
Pagès edicions (2006)

Col.lecció:
Ciència ficció

Núm:
18

Pàgines:
172



El cant de les dunes  

Tinc un petit dilema amb aquesta novel.la. Per una banda trobo fantàstic que es puguin fer històries curtes de qualitat com aquesta sense que l'autor hagi d'afegir palla per espessir-les; però per altra banda, el punt de partida i el desenvolupament de El cant de les dunes són tan bons que la novel.la se'm fa curta i n'espero un tractament més profund en alguns dels trets argumentals que proposa l'autor.

La colonització d'un planeta anomenat Mnèsia és la premissa d'on parteix aquesta història que especula amb la necessitat dels humans d'emigrar de la Terra però també amb la invasió hostil d'un planeta que a priori no els vol. Mnèsia va ser colonitzat breument 400 anys enrera però els aborígens del planeta van acabar expulsant als invasors humans. Ara, quan la situació política a la Terra s'ha tornat més tensa que mai i tothom tem una Cinquena Guerra que podria destruir la humanitat, la recerca de mons nous on els colons refugiats puguin començar una nova vida és primordial i Mnèsia és un dels principals objectius. Però Mnèsia està habitat per una espècia intel.ligent i segons totes les teories vigents dues espècies intel.ligents no poden conviure sense que una d'elles extingeixi l'altra. Els humans han après dels errors del passat i ara arriben preparats per practicar el genocidi.

Jordi de Manuel ens presenta aquesta història de forma senzilla però efectiva. La novel.la és original, ben construïda i portada amb habilitat a través d'un argument sense protagonistes absoluts on es planteja per una banda la necessitat de la colonització i per l'altre la voluntat de supervivència per impedir l'eradicació d'una espècie. De Manuel combina la visió racional i freda de la missió genocida dels invasors amb la percepció quasi poètica de la vida dels defensors de forma que els capítols estan dissenyats per que ens mostrin les dues maneres de pensar de forma alternativa; i això, de retruc, ens obre les portes a dues cultures diferents però ambdues intel.ligents: L'eficàcia fulminant i sense concessions dels humans i la vida pausada i a vegades onírica dels mnèsics.

Com deia, De Manuel ens planteja un dilema moral però no aprofundeix en ell, sembla que l'autor prefereixi que cadascú opini lliurement sobre els plantejaments ètics que proposa la seva obra. L'autor assenta unes bases per a un argument que podria donar molt més de sí, que podria tenir diverses ramificacions i voltes de full però no s'endinsa en elles. Però per altra banda l'estil i la prosa de l'autor no deixen entreveure pràcticament cap fissura, la poca presència d'alguns personatges avalen el meu comentari anterior: No existeixen protagonistes, només peons d'una història llarga i complicada però explicada de forma breu i senzilla.

Efectivament, a través de breus descripcions i algunes pinzellades, De Manuel té la capacitat d'oferir-nos un nou món i una nova cultura plena de de matisos. Una cultura que no pretén imposar-nos en cap moment tot i que el lector normalment pren partit sempre per la part que pateix més, la més feble. La única moralina que deixa sobre la taula en el text és la que interpreta les accions individuals comten més que no pas les de caràcter genèric preses pels líders.

La llàstima, com deia, és que l'autor no exploti més les idees de base per oferir-nos una novel.la més consistent i amb un final més tancat. En definitiva, m'ha agradat la seva senzillesa però crec que m'hauria agradat més encara la seva complexitat. L'instint em diu que Jordi de Manuel té prou talent per resoldre una novel.la més ambiciosa de forma efectiva.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: