CF- VIATGES EN EL TEMPS

EL VÍDEO JESÚS
Das Jesus Video
(1998)

Andreas Eschbach

Editorial:
Bibliópolis (2007)

Col.lecció:
Bibliópolis fantástica

Núm:
47

Pàgines:
463



El Vídeo Jesús  

Qualsevol editorial té dret a promocionar i mimar les seves obres. Molt sovint n’hi ha que destaquen per sobre les altres i llavors és quan l’editor es frega les mans, ni que sigui perquè les vendes d’aquestes ajudaran a cobrir les pèrdues d’altres novel.les menys carismàtiques. Bibliópolis ja té dins la seva col.lecció la saga de Geralt de Rivia, una sèrie de novel.les que els ha donat molt bons resultats tan de crítica com de públic – i per tant de vendes- i ara fa tres d’anys posaven a la venda Los tejedores de cabellos, una molt original proposta de l’alemany Andreas Echbach que també va resultar guanyadora del premi Ignotus en el seu moment. Ara, aprofitant el filó d’Eschbach ens presenten El Vídeo Jesús, una nova novel.la d’aquest autor que somia a convertir-se en best-seller en aquest país – a altres lloc ja ho ha estat-, i això en una col.lecció íntegrament dedicada al fantàstic són paraules majors.

Però té alguns handicaps en contra: Per una banda la gent que coneix l’anterior obra d’Andreas Eschbach s’espera quelcom millor i El Vídeo Jesús segons el meu parer no assoleix els mateixos nivells de qualitat. I per altra, la promoció que s’ha fet des de Bibliópolis – inclús penjant un video al web de l’editorial- fa que les expectatives que es creen al seu voltant siguin enormes… i que per tant potser més d’un quedi desil.lusionat. La inversió i les ganes que aquesta novel.la sigui alguna cosa “gran” ha donat lloc a que aquest volum sigui l’únic de la col.lecció que té un llom diferent i sense número imprès –oficialment és el 47- i on les paraules “bibliópolis fantástica” – el títol de la col.lecció- o la paraula “ciència-ficció” brillen per la seva absència.

Sembla que l’editorial hagi volgut introduir la novel.la dins el mainstream, la narrativa general amagant que és una novel.la de ciència-ficció. Tenen tot el dret a fer-ho, però jo particularment ho he vist una mica oportunista i poc respectuós pels lectors que han apostat per la col.lecció des del començament, una col.lecció que tot sigui dit, és del milloret que es podem trobar avui en dia en literatura fantàstica. I amb això no estic dient que El Vídeo Jesús no sigui una obra interessant, ans al contrari, m’ha agradat força, però per sota de les expectatives creades per l’editorial i l’autor.

La novel.la basa la seva principal atracció en una idea revolucionària: En unes recents excavacions a Israel es troba una tomba del segle I de la nostra era amb un esquelet i una bossa on apareix un manual d‘instruccions d’una càmera de vídeo que encara no s’ha comercialitzat. Aquest descobriment fa pensar de seguida que un viatger en el temps es mou d’un futur proper cap al passat, a l’època de Jesús, per filmar alguna cosa. Qualsevol material gravat d’aquella època pot resultar torbador per l’església catòlica i per bona part del món.

La Cursa de dos grups investigadors per descobrir els secrets que pot amagar la càmera esdevé el motor de la història. Amb personatges més o menys definits – a vegades un pèl estereotipats- i emprant les diferents línies d’acció en diversos escenaris simultanis l’autor dota a la novel.la d’una certa falsa vivacitat. M’explico: No es que El Vídeo Jesús tingui un ritme lent si no que Eschbach és prou hàbil per escriure moltes pàgines sense que pràcticament passi res d’interessant, de donar diferents punts de vista i de criteri sobre el mateix tema i de jugar a l’especulació constant muntant i desmuntant teories. En definitiva, Eschbach utilitza una sèrie d’elements més propers a guions cinematogràfics per engrandir la història i dotar-la d’emoció.

Eschbach dissenya una novel.la al voltant d’aquesta única idea. I ho fa a través d’una novel.la que barreja l’especulació dels viatges en el temps amb el thriller més típic i tòpic. Especulació? Sí, perquè deixant de banda si el descobriment és cert o no – no és aquí el moment de descobrir el final de la novel.la- el tema del viatge en el temps és tractat com un esdeveniment que passarà i que ha passat però no es viu en directe i per tant bona part de la novel.la gira entorn a si aquest viatge en el temps és possible. Es posa l’èmfasi doncs, en la investigació del fenomen i en la possibilitat de la seva existència.

Però l’autor té també prou sentit comú per narrar-nos un final prou coherent que tot i no mullar-se significativament ens dóna una idea molt interessant sobre la religió cristiana i la seva monopolització i manipulació per part de l’església catòlica. Sí, aquí el vaticà també és tractat pràcticament d’organització mafiosa però repeteixo, deixant de banda el seu estereotipat representant, el cardenal Scarfaro –sicilià a més- la crítica a l’organització de l’església no és gratuïta. Les idees en que es basa tota la parafernàlia catòlica des dels temps de Jesús són aquí debatudes amb més o menys encert per Eschbach.

Resumint, una bona novel.la que sense ser espectacular suggereix que la vida de Jesús va ser més important – i inquietant- que la seva mort, que aporta idees lògiques sobre les conseqüències d’un viatge en el temps i en definitiva una bona estona de diversió i de lectura relaxada a través de misteris bíblics, persecucions, teories impossibles i alguns temes que poden donar per una bona tertúlia. I això té el seu mèrit.

Eloi Puig,

23/11/07

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: