TERROR- MITES DE CHTULHU

EL QUE SUSURRA EN LA OSCURIDAD
The wisperer in darkness
(1930)


EN LAS MONTAÑAS DE LA LOCURA
At the Mountains of madness
(1931)

H.P Lovecraft

Editorial:
EDAF (2001)

Col.lecció:
Biblioteca H. P . Lovecraft

Núm:
VII

Pàgines:
245

Lectures relacionades:
Sol de otro mundo


Altres edicions:

CATALÀ:
1987 "A les muntanyes de la follia", Glauco

CASTELLÀ:
2004 "En las montañas de la locura" Valdemar, El Club Diógenes, nº 216

1997 "En las montañas de la locura"Alianza, Biblioteca de Fantasía y Terror

1981 "En las montañas de la locura"Alianza, Libro de Bolsillo, nº 843

 

 

 



El que susurra en la oscuridad + En las montañas de la locura  

La meva experiència amb H.P. Lovecraft va començar -per dir-ho d'alguna manera- per la porta del darrera. El meu primer contacte amb la seva cosmologia va ser a través del joc de rol La Crida d'en Cthulhu a començaments dels anys 90. La impresió va ser bona tot i que no era exàctament el tipus de joc de rol que preferia. Una impresió que em va fer estar atent a les converses d'amics que n'eren fans.

Més endavant, un bon amic em va deixar Los Mitos de Cthulhu, una obra que combinava relats del mateix Lovecraft amb d'altres de succesors seus i que et donava una visió global de part de la mitologia creada per aquest autor. Allí vaig descobrir realment que la cosmologia creada per Lovecraft era complexa i vasta, molt més del que semblava de bon començament i les ganes per saber més sobre els mites van augmentar, tanmateix però, em dedicaria a llegir en altres direccions durant força temps.

Han hagut de passar 6 o 7 anys des de llavors, i ara finalment he retornat a l'univers fosc, blasfem i recargolat que va crear Lovecraft als anys 20 -i començaments dels 30- i on va abocar tota la seva energia per recrear el terror més absolut que la ment de l'home pot imaginar: El terror de la insinuació, del desconegut, de la bogeria.

No sóc un gran entès en Lovecraft però sí que puc començar a donar pinzellades de l'estil que utilitza després d'haver llegit aquest volum i de recordar contes passats: Mancança total de diàlesgs, preferència pels relats en primera persona, narrativa descriptiva fins l'últim detall amb una utilització magnífica d'adjectius i amb una prosa recargolada però fantàstica… tot plegat per insinuar-nos, més que mostrar-nos, per provocar que la nostra imaginació treballi sola per proporcionar-nos les sensacions que cregui més oportunes i que normalment tendeixen a ser de curiositat, de tensió i finalment de terror…

Aquest recull compta amb dues novel.les escrites a començaments dels anys 30: El que susurra en la oscuridad i En las montañas de la locura. Les dues comparteixen una visió científica comú -tot i que a diferent escala- sobre l'explicació d'alguns dels mites, cosa que potser contrasta més amb altres contes on m'atreviria a dir que intervenia més el to fantàstic. Definitivament, sembla que el terror còsmic de Lovecraft es decanti més cap a la ciència ficció que cap a la fantasia.

A El que susurra en la oscuridad ens trobem davant un context rural on després d'unes riuades han aparegut algun cosssos de forma desconeguda arrossegats per l'aigua. Això dóna peu a un debat entre intel.lectuals sobre la naturalesa d'aquests éssers i a un intercanvi de cartes on l'autor et va fent descobrir molt poc a poc l'origen del terror. Una novel.la curta, precisa i força dinàmica amb un final un pèl atrafegat però complidor i amb moments memorables. Aquí Lovecraft torna a demostar que és un mestre de la insinuació oferint a la nostra ment la possibilitat d'imaginar mil i una situacions en les que no ens voldriem trobar.

En las montañas de la locura és una obra més vasta i ambiciosa. Una expedició científica a l'Antàstida és l'excusa de Lovecraft per fer visualitzar als protagonistes el passat real de la Terra, sobre els éssers que hi van viure i sobre el terror que provocarien si tornessin. Sembla una novel.la que intenta lligar la cosmologia creada per l'autor. Però això només és especulació meva, doncs no he llegit prou d'ell com per afirmar-ho categòricament.

A l'obra també s'hi entreveu l'admiració de Lovecraft per Poe, doncs les referències cap a aquest altra autor són constants. És una novel.la fosca, lenta, on l'autor intenta donar molta informació en poques pàgines mentre en canvi descriu de forma expecional i llarga els paratges que recorren i els descobriments que fan els protagonistes. Sembla que inventi adjectius per que escaiguin tan bé a les descripcions. Però aquest continum descriptiu fa alentir la lectura i rebaixa la tensió -exepte en moments puntuals-. Una novel.la que no deixa de ser una lliçó ultraràpida d'història antiga i de terrors ocults però un pèl massa llarga al meu entendre.

En definitiva, espero no trigar tant de temps abans de tornar a introduir-me dins el terror còsmic de Lovecraft. Val la pena de quant en quant envoltar-se de l'àurea de misteri, fascinació i terror del mestre de l'insinuació.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: