FANTASIA-FILOSÒFICA

KAFKA A LA PLATJA
Umibe no kafuka
(2005)

Haruki Murakami

Editorial:
Empúries (2006)

Col.lecció:
Narrativa

Núm:
284

Pàgines:
478

Altres edicions:

ESPANYOL:
2006 Tusquets, Andanzas, 618

Kafka a la platja  

És complicat parlar sobre una novel.la com Kafka a la platja, sobre aquest caleidoscopi de sensacions i situacions que Haruki Murakami ens ha ofert a través de la millor prosa que he tingut el plaer de llegir en els darrers mesos. És difícil valorar una obra en la qual el conjunt és molt més que les parts i on la fantasia es sobreposa a la realitat i al mateix temps li rendeix vassallatge.

Kafka a la platja no és una novel.la qualsevol. És un viatge a la nostàlgia i al passat; és també un camí a l’esperança i al futur. Murakami ens planteja una reflexió molt meditada sobre l’amor i l’amistat però també sobre la tristesa i la solitud que envolta a molta gent del nostre entorn. Dubto molt que ningú es quedi indiferent després d’haver-se delectat amb les pàgines escrites per Murakami. Si algú s’hi queda tindrà tot el meu respecte però també el meu condol perquè no submergir-se dins les aigües que tan obertament ens ofereix aquest Kafka a la platja seria el mateix que refusar el plaer de gaudir de l’art i com tots sabem la literatura és un art i amb petites joies com aquesta és on es fa realment evident.

La novel.la està plantejada sota el punt de vista de dos personatges diametralment oposats: Un jove de quinze anys, Kafka Tamura, que s’escapa de casa per cercar-se a sí mateix i per entendre la terrible profecia que li llançà son pare anys enrera i un iaio entranyable, el senyor Nakata, que parla amb els gats i que és una mica totxo degut a un accident de joventut. Els dos personatges són l’alma matter de la novel.la. Les seves vides es mouen a través del motor de llur intuïció, que actua en paral.lel amb estranys designis dirigits pel destí, com si una força sobrenatural els guiés i aconsellés en tot moment. A part, se’ls uniran d’altres personatges remarcables, especialment la senyora Saeki, l’Oshima i el camioner Hoshino. Tots plegats formen un grup de personatges únics, gens estereotipats, allunyats tots ells de qualsevol motlle pre-establert.

L’autor utilitza sovint la pròpia literatura com a vehicle amb el qual el jove Kafka aprèn a entendre el món que l’envolta, ja sigui a través dels clàssics grecs i de contes fantàstics tradicionals japonesos, com de biografies o llibres divulgatius de caire militar. Qualsevol llibre ens pot fer aprendre a reflexionar i aquest és un gran homenatge que fa Murakami a la literatura universal. L’autor també utilitza un recurs que domina molt bé: El diàleg. No es tracta només d’aportar informació, si no més aviat de mostrar com són en realitat els personatges veient com parlen i com actuen quan conversen. Mitjançant els diàlegs de Murakami tot queda reflectit en intercanvis de parer genials, tan els que té el senyor Nakata amb els gats o amb el camioner Hoshino com les dissertacions que sorgeixen entre Kafka i l’Oshima o la senyora Saeki.

Murakami ens obre la porta a un univers on la fantasia, els somnis i la realitat conflueixen de forma tan oberta que pràcticament no ens plantegem com és que el senyor Nakata parla amb els gats o com és que plouen sangoneres o els fantasmes semblen tan tristos. Però compte! Qui esperi una reflexió profunda que li aporti respostes a molts plantejaments ho tindrà magre i quedarà decebut. Murakami no pretén això: Ell només explica una història d’amor i tristesa però enfocada a través d’ulls estranys, aliens. Tan aliens a la història de rerefons que sovint no saben interpretar el que veuen.

El problema és potser no saber entreveure el rumb que porta la novel.la. Sembla que l’autor ens descrigui tota una sèrie de fets casuals que no porten a enlloc o que són impossibles, fora de lloc, il.lògics. I això desconcerta en alguns moments. Diverses qüestions queden sense resoldre’s i el lector haurà de fer un esforç per entendre totes les metàfores i propostes integrades a la novel.la. Sí que crec que la difusió d’idees de l’autor s’hagués pogut concretar més en alguns moments i no deixar-nos amb la sensació que ens hem perdut alguna cosa. Això sí, Kafka a la platja és una novel.la que pot proporcionar unes hores de tertúlia sensacionals.

Sigui com sigui, possiblement no ens en sortirem d’absorbir tots els missatges que ens llança Murakami (almenys jo no he pogut) i també quedarem lleument decebuts del perquè no s’expliquen alguns misteris plantejats a la novel.la, però per contra la lectura haurà estat més que gratificant. La magnífica prosa del japonès tallarà qualsevol dubte que poguéssim tenir sobre si valia la pena llegir el llibre.

Eloi Puig 15/07/07

Premis:
2006 Word Fantasy  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: