CF/ FANTASIA ANTOLOGIA
 

ELS FILLS DEL CAPITÀ VERNE

(2005)

Diversos autors

Editorial:
Pagès Editors (2005)

Col.lecció:
Ciència Ficció

Núm:
16

Pàgines:
155


   
Els fills del capità Verne

L’any 2005 es va complir el centenari de la mort de Jules Verne. Aquest fet històric és significatiu pels amants de la ciència ficció doncs aquest bon senyor va ser uns dels precursors (juntament amb H.G. Wells i alguns d’altres) d’explicar històries fantàstiques sota un punt de vista científic i per tant de crear o almenys dissenyar el que seria el gènere narratiu de la ciència ficció. És curiós veure com moltes de les obres de Verne ara s’acomodarien perfectament dins el sub-gènere de l’steam-punk, ho sigui aquella realitat alternativa ambientada en plena revolució industrial anglesa on la tecnologia punta és la màquina de vapor però on es permeten els invents més extravagants. Segur que novel.les com Robur el conqueridor, La casa de vapor o De la Terra a la Lluna ara entrarien dins aquest corrent. El fet però és que Verne es va avançar al seu temps i bona part de les seves històries també i la millor manera de voler recordar-lo és a través de la literatura.

Pagès editors es va voler sumar a les celebracions del centenari publicant la primera traducció al català de La caça del meteorit i aquest volum de relats anomenat Els Fills del capità Verne, fent un clar homenatge a un títol de l’autor i també una mostra de reconeixement al mèrit del francès entre els escriptors de ciència ficció actuals. La qüestió es que l’antologia consta de diferents contes, més una poesia i un assaig amb títols que fan referència a obres de Verne. L’únic requisit que es posava era el fet que el títol del conte havia de ser un títol vernià o una modificació d’aquest.

Abans de continuar la ressenya haig de dir que hi ha dos factors que cal tenir en compte: El primer el fet que hi ha alguns relats que potser s’han volgut cenyir massa al relat original i això ha pogut provocar que la creativitat de l’autor es vegi condicionada i el segon que un servidor no s’ha llegit pas totes les obres de Verne (també haig de dir que de petit era un devot seguidor de la seva competència entre els lectors juvenils, ho sigui d’Emilio Salgari) i que de ben segur m’he pogut perdre certes picades d’ullet o homenatges a l’obra original.

Però millor anem a pams. Probablement els millors relats siguin "L’Esfinx dels gels" d’Antoni Munné-Jordà, "Hèctor Servadac" d’Albert Garcia i "Dos anys de vacances" de Jordi de Manuel. Més que res perquè trobo que són els relats més desenvolupats, els que pretenen dir alguna cosa més. Un cas a part (del qual parlaré més endavant) és "El raig verd" del desaparegut Manel Canals on s’hi pot apreciar de lluny, la millor prosa del recull.

No sóc cap entès ni pretenc ser-ho en en el gènere poètic però he trobat que començar aquest homenatge amb una poesia que enalteix la imaginació de Verne ha estat una bona pensada. La poesia, de Rosa Fabregat, es basa en la novel.la De la terra a la lluna i resulta una bona manera d’introduir-se als mons creats per Verne.

"Zacaries i el rellotge de l’ànima" és un divertit conte fantàstic al voltant de la manipulació del temps per part d’un noi. No és original però es llegeix molt bé i resulta entretingut.

En canvi "20.000 llegües de viatge submarí" és una recreació en clau d’space opera amb moltes influències trekkies que ens narra les aventures d’una tripulació per salvar la pell quan la seva nau cau a un planeta completament aquàtic. No deixa de semblar, com deia, un esbós de guió per a un capítol de Star Trek, sense cap altra funció que la de pretendre entretenir. Bastant simple, només recomanada pels que voldrien que el capità Kirk o Picard fossin d'origen català.

"Una fantasia del Doctor Ox" és un conte intimista que ens envolta d’una àuria de misteri sobre un experiment científic que sembla que ha causat un desastre. La prosa és densa i reflexiva. No deixa indiferent però potser l’argument queda una mica confós.

També trobem el relat "La Volta a l’Univers en 80 dies" que seguint una línia paral·lela amb la novel.la original vol homenatjar una de les aventures més conegudes de Verne però traslladant-la a un ambient de ciència ficció. El relat no deixa de ser una descripció breu de mons que es van trobant els protagonistes en l’afany de realitzar la volta a l’univers en 80 dies i no resulta massa interessant, doncs la successió de planetes i estacions espacials en que s’embarca el protagonista –i el seu robot- et deixa més aviat fred

"Miquela Strogoff" m’ha deixat força parat. Poc puc dir d’aquest conte. No entenc massa la figura d'Strogoff en un conte fantàstic que no s’acaba d’entendre. Breu i poc desenvolupat. Sento dir que no m’ha agradat.

Tenia curiositat com encararia l’autor un conte basat en la potser aventura més estrafolària i imaginativa que va escriure Verne i que passa per ser una de les meves favorites: " Hèctor Servadac". En aquest cas L’Albert Garcia es decanta per traslladar l’adveniment del cometa als nostres dies i amb una mirada entre irònica i divertida ens ofereix una investigació d’un psiquiatre que s’ha d’entrevistar amb un senyor que es fa anomenar Hèctor Servadac. Un conte que lliga bé amb l’aventura de Verne i que resulta entretingut.

"El raig verd", com deia anteriorment posseeix la millor prosa del recull. Es tracta d’un relat entranyable escrit per Manel Canals. Una història que barreja el costumisme amb el fantàstic amb uns diàlegs interiors magnífics on un home troba un objecte de color verd mentre torna al poble que li canviarà la vida... La llàstima és que el final potser és una mica massa indefinit però val la pena llegir-la per gaudir d’una bona literatura.

"Frritt-Flacc" és una curiosa història de terror fantàstic que explora les sensacions que pateix un home que acaba de sortir de la dutxa quan veu que el seu cos comença a canviar

"Robur el conqueridor" és un conte que cerca la complicitat del lector a través de l’humor. Curt i concís,  recorda de forma entranyable aquells científics bojos que volen dominar el món però sota la meva perspectiva no arriba a assolir la fita principal que era fer-nos somriure.

A "Dos anys de vacance"s Jordi de Manuel ens proposa un estudi entre antropològic i aventurer on un home que té els dies contats (bé, li queden dos anys) s’embranca en una expedició per descobrir els seus orígens. Interessant tot i que potser precipitat en alguns trams. Sembla que la idea donés per una història més llarga (I ja és el segon cop que ho dic d’una obra de De Manuel)

Potser el conte amb un final més ben acabat és "L’Esfinx dels gels" on Antoni Munné-Jordà ens fa un reflexió deliciosa sobre la mort i la vellesa. Té també algun tram innecessari al principi però poc a poc el relat cobra consistència i en deixa amb un bon gust de boca a les darreres línies. Molt bé.

Finalment, " L’Amo del món", el que seria la segona part de Robur el conqueridor si s’hagués escrit per Verne és una història que comença molt bé. Què faria si un noi fos l’amo del món? Quins vicis ocults tindria? Quins objectius? Per desgràcia el relat es va torçant a mesura que avança i queda amb una idea interessant però que s’aguanta poc.

Per acabar trobem un breu assaig titulat " Viatge al fons de Verne" de Juan Manuel Grijalbo on se’ns expliquen algunes anècdotes sobre l’obra Viatge al fons de la Terra i s’analitzen alguns aspectes concrets del començament de la novel.la. Força curiós i interessant. Llàstima que l’autor no hagi fet el mateix anàlisis de la resta de la novel.la.

Tenim doncs una bona idea, un bon projecte proposat per la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF). Però crec que es tracta d’un projecte en major o menor mesura fallit doncs bona part dels contes no compleixen les expectatives creades. Sí que és cert que tots ells tenen un component fantàstic o de ciència ficció que pot encabir-se en un homenatge a Verne però excepte alguns casos comptats, trobo que la primera de les meves preocupacions (la que l’autor s’hagués volgut fixar massa en el relat original) ha fet que aquests no hagin desenvolupat contes prou interessants.

Eloi Puig 08/06/07

Premis:

 

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
De la Terra a la Lluna (Rosa Fabregat) - poesia- s/v
Zacaries i el rellotge de l'ànima (Carme Torras)
20.000 llegües de viatge submarí (Isidor Bernabé)
Una fantasia del Doctor Ox (bea puig)
La volta a l'univers en 80 dies (Àfrica Rubiés)
Miquela Strogoff (Montserrat Galícia)
Hèctor Servadac (Albert Garcia)
El raig verd (Manel Canals)
Frritt-Flacc (Pep Homar)
Robur el Conqueridor (Salvador Macip)
Dos anys de vacances (Jordi De Manuel)
L'Esfinx dels gels (A. Munné-Jordà)
L'Amo del món (Òscar Pàmies)
Viatge al centre de Verne (Juan Manuel Grijalbo)
Podeu buscar el vostre llibre a: