LA ESPADA Y EL CORCEL
The sword and the stallion
(1973)

Michael Moorcock

Editorial:
Martínez Roca (1994)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 40

Pàgines: 175

Saga:
Crónica de Corum y la mano de plata

Lectures relacionades:
El Toro y la lanza
El Roble y el carnero

Darrer volum de la segona trilogia dedicada a un dels "Campions Eterns" imaginats per Michael Moorcock: Corum. El resultat és decebedor, tan d'aquesta tercera novel.la com del conjunt de la trilogia.

En aquest tercer volum, Corum ha de cercar ajuda en una altra illa plena d'éssers que (per variar) no són de la mateixa dimensió. Mentrestant es prepara un exèrcit unificat d'humans per l'enfrontament final amb els Fhoi Myore. Aquí és on falla la història, doncs sembla que el viatje a l'illa sigui l'excusa que té Moorcock per allargar el llibre i presentar-nos més "tresors" perduts dels Sidhi, que casualitats de la vida sempre són els més necessaris al cap d'unes pagines... tot plegat doncs simple, sense pretensions, una història d'espasa i bruixeria on l'argument fa aigües per molts costats i que només té a favor una certa profunditat en el concepte del "destí".

Analitzem-ho per parts: Moorcock dissenya una aventura de lluiment per un dels seus herios quasi immortals. El porta a un altre plà perque ajudi a una pobre gent a vencer un poder que els supera. Tot això narrat amb certa maestria i de forma amena. Però els mètodes, la via fàcil que utilitza Moorcock per fer que els personatges superin les dificultats, el cúmul de casualitats, les ajudes quasi infantils que esquitxen la història, tot plegat provoca que ens sentim frustats, que ens sentim en part inmersos en un conte infantil amb dosis de fantasia fosca.

Els personatges no estan prou desenvolupats, Corum resulta molt línial, els reis, la noia, els companys, tot sembla predissenyat. Les situacions a que s'enfronten són potser més interessants però com he dit anteriorment, les resolucions són francament poc imaginatives. Moorcock posa una mica de sí en els diàlegs (sobretot a El Toro y la lanza) pero no deixa que les poques idees que li venen al cap quedin reflexades a les novel.les.

Aquesta darrera és la que m'ha semblat més fluixa, doncs tot i que intenta arrodonir l'argument de la trilogia i tancar les vies oberts, n'hi d'altres que queden massa enlaire, sense resoldre o resolent-se forma barroera i a vegades absurda.

El final pot semblar sorprenent però no deixa de ser també poc desenvolupat, semblava que l'autor volgués acabar la trilogia i dedicar-se a altres coses...