aleksis
strogonov
Aleksis Strogonov- Intégrale complète
(2004)

Guió:

Jean Régnaug

Dibuix:
Émile Bravo

Editorial:
Ponent Mon
(2014)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 164


xxx

La passada edició del Saló del Còmic de Barcelona no va ser molt fructífera per a nosaltres en quant a quantitat però sí pel que fa a la qualitat del que vam comprar. Si bé, jo em vaig decantar per un còmic bèl·lic manga de tall clàssic. Operación Muerte – amb el qual vaig aprendre molt sobre certes batalles de la II Guerra Mundial al Pacífic-, la meva dona es va deixar recomanar i va adquirir un còmic més de caire crític amb la història. Es tracta de Las auténticas aventuras de Aleksis Strogonov, una delícia que tots els amants de les bones històries no us hauríeu de perdre.

El present còmic és un volum integral que engloba tres històries escrites per Jean Régnaud,  dibuixades per Émile Bravo i protagonitzades sempre per un personatge peculiar com és Aleksis Strogonov en tres moments concrets de la història d’Europa com és la Revolució russa, el període d’entre guerres a Alemanya i els conflictes balcànics dels anys 20. Aleksis és un pretext, un fil conductor per què els autors ens arrosseguin a dins de cada història de forma innocent però on descobrirem la complexitat d’aquests períodes sota l’atenta mirada del soldat Strogonov, un bon jan que només vol viure la seva vida i que sense voler es veu immers en trifulgues alienes que retraten les esmentades èpoques.

La primera història- potser la millor- es titula “Bielo” i ens presenta a Aleksis Strogonov com un soldat comunista que lluita amb son germà per l’alliberament del poble jou la Rússia tsarista. Aquí, el guió de Régnaud és sublim i observem com afecta la revolució a un petit poble de la frontera russa amb Bielorússia, Lituània i Polònia on un covard però carismàtic camarada és enviat a fundar un soviet amb la protecció dels germans Strogonov. La lluita de classes, la ignorància de la població respecte al socialisme que impulsa en aquells moments Lenin, la consolidació del nou poder i de la corrupció incipient i els múltiples mals entesos entre la població, els soldats i la noblesa conformen un quadre digne d’estudi. També comprovarem com l’humor és present en aquesta primera història – i en la resta- de forma que oscil·la entre la subtilesa i l’humor negre. L’innocent però ferma mirada d’Strogonov ens mostrarà aquestes situacions sense treva.

El segon volum s’anomena “Kino” i està ambientat uns mesos després de les revoltes de 1919 a Rússia, i s’ubica a l’Alemanya d’entre guerres. Allí hi arribarà Strogonov, ajudat per un antic combatent alemany que ha fugit de les presons de les estepes siberianes. I es trobarà amb una Berlín cosmopolita, vital, plena d’essència, on la indústria cinematogràfica va vent en popa però on el feixisme es comença a consolidar dins la societat a través de grups paramilitars com les camises porpra. Si bé el guió no és tan transcendental com a “Bielo”, el retrat de la societat berlinesa torna a ser fantàstic i les aventures d’Strogonov segueixen en un bon nivell.

Finalment, els autors ens transporten amb “Tamo” a començaments dels anys 20 del passat segle a un país indeterminat dels Balcans – una nació que no s’esmenta mai, potser per no ferir sensibilitats o potser encara més per riure’s d’aquests nacionalismes espurnejants, una mica com va fer Hergé quan parlava de les nacions de Sylvania i Borduria-. Doncs bé, el nostre heroi Strogonov, arriba als Balcans fugint d’Alemanya i es troba immers en la lluita pel poder que ostenten els rebels d’una de les nacions. Però a més a més també es veu atrapat per les lluites intestines entre diferents faccions rebels, entre diferents clans de les muntanyes... en definitiva entre tothom. Doncs el conflicte balcànic aquí es satiritza fins al màxim per mostrar la immensa dificultat que és construir un estat en aquell territori ple d’ètnies i cultures tan diferents. Strogonov es convertirà en una peça més d’aquesta guerra fratricida.

En general doncs, tres grandíssimes històries guionitzades per Régnaud. Però no podem deixar de mencionar el talent d’Émile Bravo, amb un dibuix a simple vista senzill, de línia clara però ple d’expressivitat i detallisme. Un dibuix que m’ha enamorat des del començament i que acompanya perfectament al guió de Régnaud.

En definitiva, una obra excel·lent doncs, en tots els sentits. L'oportunitat de gaudir de les aventures d’Aleksis Strogonov en un sol volum recopilatori. Llàstima que no n’hi hagi més perquè seria un dels meus còmics de capçalera pel que fa a la història contemporània europea.

Eloi Puig, 06/01/15